« Blair out | Inici | ERC i independentisme »
Iraq: cinquè aniversari
Per Raimon Obiols | 2 April, 2008
Imprimir
Es compleix el cinquè aniversari de l’inici de la guerra a l’Iraq. “La decisió de fer caure Saddam Hussein va ser la bona decisió i será per sempre la bona decisió“ va dir Bush a Nashville, la setmana passada. Aznar va dir en una entrevista a la BBC que la situació a l’Iraq, “sense ser idíl·lica és molt bona“.
Els Estats Units han estat més temps combatent a l’Iraq del que lluitaren en la segona guerra mundial (i el candidat McCain ha dit que la cosa pot continuar “durant els propers cent anys“). En aquest temps s’han succeit dos administradors civils nord-americans, tres ambaixadors i tres comandants en cap. L’ambaixador actual Ryan Crocker vol plegar el mes de gener vinent, però abans haurà de comparèixer davant del Congrés dels Estats Units, junt amb el comandant en cap David Petraeus (que també te previst plegar el gener del 2009). Hauran de fer el balanç dels resultats obtinguts amb l’augment de tropes (el “surge“) de l’estiu del 2007. Aleshores el nombre d’atacs disminuí a la meitat, però després s’ha mantingut estable: uns 2000 cada mes, més o menys com en la primavera del 2005.
La revista alemanya Der Spiegel diu que “en l’opinió pública nord-americana, el nombre de soldats americans morts a l’Iraq s’ha congelat des de l’estiu del 2007. Aleshores, més de la meitat dels interrogats en les enquestes d’opinió sabien que havien mort 3.500 GI, però avui només una quarta part sap que el nombre ha pujat a 4.000“.
Ara s’han produit sis dies d’enfrontaments armats a Basora i altres ciutats, que poden haver acabat de mala manera pels nord-americans. A l’inici de l’ofensiva militar, decidida pel primer ministre Maliki, Bush va declarar que es tractava d’una “decisió valenta“, que marcava “un moment cabdal en la història de l’lraq lliure“. Ara manté un perfil més discret: les anàlisis més informades diuen que aquesta confrontació confusa ha reforçat els iranís: l’enfrontament entre xiites sols ha acabat després d’una treva arbitrada pels caps dels “guardians de la revolució” a la ciutat de Qom, Iran. Segons Reuters, la crisi ha afeblit el primer ministre Maliki, i ha reforçat el rebel Al Sàder. Si es tracta, doncs, d’un “moment cabdal” ho és en un sentit que tendeix a situar Bush en la irrellevància.
Douglas Feith, que fóu vice-secretari de defensa i un dels principals artífex de la guerra, ha escrit un llibre “War and Decision” en el que tracta de justificar la guerra. Però, potser involuntàriament, dóna una de les claus d’aquesta immensa desgràcia. Explica una anècdota que val per mil anàlisis: quan el general Tommy Franks, que dirigí la invasió, fou preguntat en una roda de premsa sobre “què succeïria després de la guerra“, obrí uns ulls com taronges i respongué que no tenia temps per pensar en aquestes tonteries (de fet, el terme que utilitzà fóu més contundent: bullshit).
Avui, a El País, M. Ã . Bastenier fa un balanç sense concessions: “A cinc anys d’acabar-se, a primers d’abril, la fase convencional del conflicte, el balanç és d’una guerra ruinosa, una barbaritat de morts, un mal ‘collage’ de satrapies corruptes, i el fantasma d’una solució violenta generalitzada entre els propis iraquians. La situació, certament, no té rès d’idíl·lica”.
Categories: General, Món | Sense Comentaris »