« Les raons del resultat | Inici | Iraq: el preu de la ignomínia »
La COPE i les Pintures Negres
Per Raimon Obiols | 12 March, 2008
Imprimir
El fet que un partit que utilitza com a eslògan electoral la frase “Indecís? Escolta la COPE cada matí” hagi obtingut els resultats que ha obtingut el PSC hauria de fer reflexionar els responsables de la COPE. És possible que ho facin, però no m’atreviria a fer cap pronòstic sobre a quines conclusions arribaran. Des d’un punt de vista diguem-ne de distensió ambiental, seria positiu que rebaixessin l’agressivitat. A ells també els hi aniria bé: la mala llet no és bona per a la salut.
Avui llegeixo en El País una crònica que reprodueix en part una entrevista del cardenal Cañizares, de Toledo, al Corriere della Sera (el cardenal creu que Zapatero porta Espanya “al desastre”). En canvi, no he vist a la premsa espanyola cap referència a les declaracions del director de la COPE, José Luis Restán, i a la entrevista a Joaquín Navarro-Valls, que publicava ahir el Corriere. Son textos interessants (també nosaltres hem de reflexionar), i per això em permeto de reproduir-los extensament.
Diu Restán (“somrient amargament“, segons el periodista, Aldo Gazzullo) que “és obvi que no estem a les vigílies d’una guerra civil, però amb Zapatero ha començat una segona Transició, que no pretén solsament reescriure la història, sinó remodelar-la. Molts en el PSOE no pensen com ell, però callen, i ara amb majors motius. Zapatero i els seus no estimen la història d’Espanya. La consideren trista. Detesten els Reis Catòlics, que han construit el país. Reneguen de l’evangelització de les Amèriques, presentada com una empresa criminal. Rebutgen la tradició cristiana, reduïda a la Inquisició i als autos de fe. Presenten la guerra civil com una confrontació entre bons i dolents. Posen en discusió fins i tot la monarquia: Zapatero ha arribat a dir que Juan Carlos va bé perquè és un rei quasi republicà!”.
Restán considera que el PP “és un partit laic que no ha lliurat una batalla cultural amb l’esquerra. Zapatero podrà continuar ara la seva revolució cultural laicista, recolzada en el capgirament de les Escriptures: no ‘la veritat us farà lliures’, sinó ‘la llibertat us farà vertaders’. És un lema de la Joventut socialista, i és la línia del govern que una majoria dels espanyols ha aprovat. els desitjos es converteixen en drets: matromoni homosexual, divorci llampec, avortament. L’home i la vida social són una pàgina en blanc, matèria informe a modelar sense límit pel poder polític i mediàtic. Un poder com el descrit per Pasolini, que no s’imposa amb la violència sinó de manera subtil, hàbil, ambigua; un poder com el pintat per Goya a les Pintures Negres. L’Estat, més que la història, remodela l’individu, educant-lo al laicisme des de l’escola. La victòria de Zapatero és la victòria, quaranta anys després, de la cultura del 68“. (Navarro-Valls no s’allunya d’aquestes anàlisis: el del PSOE, diu, “és un socialisme completament ideològic interpretat en clau clarament anticristiana“).
Vaig escriure en aquest bloc, fa unes setmanes, parlant de la desregulació moral, que “la sarcàstica i paradoxal contradicció de les dretes actuals és que no hi cap factor tan corrosiu pels valors més proclamats pels conservadors (família, comunitat, religió, pàtria, etc.) que les forces implacables del neoliberalisme, i els seus efectes culturals, de caràcter consumista i materialista”. Aquestes declaracions de Restán i de Navarro-Valls, en les que la paraula mercat simplement no existeix, em sembla que mostren fins a quin punt van lluny d’osques en la seves “batalles culturals“. No és el pretès “relativisme moral” dels socialistes sinó l’efectiva i concretíssima desregulació moral del capitalisme neoliberal i globalitzat (la societat del mercat, el consum i l’espectacle), allò que aquests exponents catòlics haurien de criticar, i no una pretesa “revolució cultural laicista” de ZP o unes classes d’educació cívica.
Categories: General, Política espanyola | 1 Comentari »
March 13th, 2008 a les 8:46
Vols dir que cal perdre cinc segons de la nostra vida reflexionant com persones d’una suposada intel·ligència, no tan sol neguen la realitat, ans que els fets els tergiversen o els adapten al seu antull per crear una por irracional en els nostres dies?…
Doncs si que cal, perquè una mitja de deu milions de ciutadans els creuen religiosament. Com altres grups que practiquen un altra mena de por infundada, no se’ls pot donar protagonisme “o se crecen” però, tampoc se’ls pot deixar de banda podrint la resta de pomes de la caixa. Cal ficar-se ferms amb l’educació i la bona informació i formació política de les persones.