“Utopia” és un terme, creat per Thomas More en el segle XVI, que significa literalment “allò que no és enlloc“. More l´utilitzà per referir-se a l´ideal d´una societat humana modèlica, desitjable per tant, però no assolible. Des dels temps de More, les utopies literàries i polítiques es multiplicaren i també, sobretot en el segle XX, els seus contraris: les “distopies” o utopies negatives (l´obra 1984 de George Orwell és potser la més coneguda).

El menys que es pot dir és que el segle XX produí una gran crisi de les utopies. En els primers anys del nou segle s´han vist sobretot a través del prisma de les monstruositats i tragèdies de l´Holocaust, el Gulag i altres experiències criminals de guerra total, violència massiva i eliminació totalitària dels “enemics interiors“.

Més que qualsevol anàlisi, la millor descripció d´aquest estat d´esperit finisecular davant l’utopia dels testimonis del segle XX, entre la desolació i la nostàlgia, es troba en el poema anomenat justament “Utopia”, de la Nobel polonesa Wistawa Szymborska , que es pot traduir maldestrament així:

“L´illa ón trobes finalment la bona explicació./ Ací et pots recolzar en proves sòlides./ No hi ha altres camins que els que porten a casa./ Els matolls es pleguen pel pes de les respostes./ Ací creix l´arbre de la Hipòtesi Justa/ de branques eternament desenredades./ L´arbre de la Comprensió, lluminosament simple/ s´aixeca prop de la font de l´ ‘Així doncs, era això!’./ Com més avances, més ampla s´obre/ la vall de l´Evidència” (€¦)

“A la dreta, la caverna on es reflexa el sentit./ A l´esquerra, el llac de la Convicció Profunda. / La veritat hi puja sense esforç a la superfície./ Damunt la vall, el Mont de les Certeses./ Però malgrat el seu encant, l´illa està sempre deserta, i les petjades que es troben a la platja/ van totes, sense excepció, cap a la mar./ Com si hom no fés altra cosa que marxar d´ací/ per submergir-se sens retorn en l’ abisme marí./ En la vida inconcebible”.

Jay Winter, un historiador que ha dedicat molts anys a estudiar la història cultural de la Primera guerra mundial i dels terribles conflictes de les primeres dècades del segle XX, creu que no s´han de deixar les utopies als assassins, que cal recordar també les visions dels qui visquéren els esdeveniments del segle passat lluitant per causes justes, encara que sovint fóssin derrotats i silenciats.

Winter diu que cal separar nítidament les catàstrofes sanguinàries que significaren les “utopies majors” , totalitàries, d´un Hitler o d´un Stalin, d´allò que anomena “utopies menors“: els “moments de possibilitat, d´obertura, d´esperances i de somnis rarament realitzats, però rarament oblidats” que caracteritzaren també la història del segle XX.

Winter planteja així “la distinció entre les utopies majors €“ projectes centrats en l´estat, en enginyeries socials que gairebé sempre acaben en malsons €“ i les utopies menors, o projectes que no estan orientats a l´eradicació total del conflicte social o a la construcció d´una ciutat ideal, sinó a transformacions socials, a fer passes en el camí vers una societat menys violenta i injusta“.

En un període en el que les utopies retornen, aquesta antagonisme entre utopies és imprescindible. Les utopies, deia Martin Buber, són “imatges del desig“, en les que impera un afany per la justícia, una visió d´ “allò que hauria de ser“. S´han d´oposar , antagònicament, als somnis totalitaris (“El sueño de la razón produce monstruos“, deia Goya).

Winter diu que un món sense utopies seria un món sense sentit i sense futur. I afegeix: “Si Oscar Wilde visqués en els nostres temps, afegiria només una sola paraula a un dels seus aforismes: €˜Un mapa del món que no inclogui utopies (menors) no val la pena de ser consultat, perquè no inclou l´únic país on desitja anar la humanitat. I quan la humanitat hi arriba, mira més enllà i veient un altre pais millor, reemprèn el viatge“.

€¢ Jay Winter, Dreams of peace and freedom, utopian moments in the 20th century, Yale University Press, New Haven&London, 2006.
€¢ Martin Buber, Caminos de utopía, Fondo de Cultura Económica, , México 1966.