« Sobre el socialisme | Inici | Autoritarisme »
Debats de frontera
Per Raimon Obiols | 10 February, 2008
Imprimir
Dos exponents dels grups que, dins del món dels (nous) moviments socials debaten sobre el futur , Ezequiel Adamovsky i Ines Pereira, han perfilat, en una recent discussió a Networked Politics, el dilema de la relació entre els nous moviments i les institucions polítiques (partits inclosos).
Adamovsky diu que “un dels grans dilemes que els moviments han d´afrontar és que no participar en la política electoral pot entregar el poder a la dreta (amb conseqüències catastròfiques), mentre que la participació generalment acaba per subvertir els principis originals dels moviments (amb catastròfiques conseqüències)“. Ines Pereira assenyala que “partits, institucions i moviments tendeixen a ser considerats com entitats separades, amb els seus propis models, llenguatges, actors i esferes d´acció” i es demana si això és veritablement efectiu i si no seria millor una situació en la que partits i institucions “aprenguéssin dels instruments i vies d´organització del comú entre els moviments socials” , i aquests “fóssin més explícits i autoconfiats en el seu paper d´actors i interlocutors polítics” .
Alain Touraine té raó, em sembla, quan diu que la crisi actual de l´esquerra es caracteritza per la coincidència de dos fenòmens: el retorn d’una demanda de política, que s´expressa en els nous moviments socials, i el dèficit d’estructures adequades per part d´una esquerra política sovint enclaustrada en vells esquemes, mètodes obsolets i “modernitzacions” subordinades al colonialisme narratiu de la ideologia neoliberal.
Em sembla que, si volem una renovada política de les esquerres del segle XXI, és necessari innovar sobretot en les relacions entre tres àmbits: 1) l´activisme innovador dels moviments que aspiren a “una altra política“, 2) el sentit comú de la gent progressista (les majories reformadores potencials), i 3) els plantejaments i la pràctica política dels partits d´esquerra.
Això implica la necessitat de debats i iniciatives ” de frontera” (com la Convenció pel futur), sobre la base de l´autonomia i el respecte mutu entre els diversos protagonistes. Els terrenys de frontera són sempre els més fecunds; és en ells on sorgeixen les coses noves.
Categories: Convenció pel Futur, Món, Politica europea, Socialisme | 1 Comentari »
February 11th, 2008 a les 19:06
Reconec que aquest cop Alain Touraine posa el dit a la nafra.
Personalment no crec que la gent jove estigui despolititzada , però els mecanismes rígids, jeràrquics , clientelars i inaccessibles de les formacions polítiques, no generen atracció. Resulta més creïble, interactiu i àgil militar en nous moviments socials que en les estructures dels partits.
Ben mirat , en multitud de cops, els partits giren la vista a una realitat molt visible. certament, caldría molta autocrítica i innovar en noves fòrmules de fer i transmetre la política , i delegar al calaix molts vicis, prebendes i servitus.
Treballem – soc molt crític també amb el meu partit , El PSC – en diferents velocitats, codis i canals de comunicació , en relació a les noves generacions. Ull! No fem massa tard!