« La privatització del poder | Inici | “Neocons” i “johnwaynisme” »
Parlar de la immigració
Per Raimon Obiols | 30 January, 2008
Imprimir
Poul Rasmussen, el president del Partit socialista europeu, ha estat un parell de dies a Barcelona. Ha estat una bona oportunitat per parlar de l’Europa social, que és un tema que l’apassiona (Rasmussen fóu durant nou anys cap de govern a Dinamarca, però els seus orígens son sindicalistes, i aquestes coses marquen per tota la vida).En el curs de les converses que hem tingut, Rasmussen s’ha referit al tema de la immigració a Europa, dient que és un tema essencial i que l’esquerra comet un gran error quan no l’aborda de cara, quan no en parla perquè creu que parlar-ne fa el joc a la dreta i als populistes.
Jo estic cent per cent a favor d’aquesta opinió. Crec que cal agafar el toro per les banyes, parlar del tema, discutir-ne, no sols per definir criteris i polítiques a seguir, sinó per contribuir a que en la societat catalana abordem aquest repte de la millor manera possible (com d’altra banda crec que estem fent, en general, i continuarem fent). Els desequilibris de la riquesa i de la demografia entre el nord i el sud del món generen fluxes migratoris d´ample abast vers tots els països europeus. És un gran procés que està canviant de manera inèdita la composició de les seves poblacions i que requereix respostes actives de les institucions i de la societat.
L’aleshores secretari general de les Nacions Unides, Kofi Annan, dirigint-se al Parlament europeu, el gener de 2004, definí així la qüestió: “En aquest segle XXI, els emigrants necessiten Europa i Europa necessita els immigrants. Una Europa de portes tancades seria més mesquina, més pobre, més dèbil i més vella. Una Europa de portes obertes serà més justa, més rica, més forta i més jove, sempre que Europa abordi degudament la immigració“. Canviem Europa per Catalunya, i el raonament segueix essent el mateix. La immigració té múltiples elements positius, d´enriquiment de les societats més desenvolupades, en els àmbits econòmic, demogràfic, social i cultural; i contribueix al desenvolupament dels països pobres (el 2002, els emigrants enviaren als seus països d’orígen remeses per valor de 88.000 milions de dòlars, un 54% més que el que reberen aquests països en concepte d’assistència al desenvolupament; és una relació que augmenta any rera any).
Però la immigració planteja un repte difícil i complex. Si la diversitat s´inscriu permanentment en un quadre multicultural que aïlla les distintes comunitats d´orígen, l´heterogeneitat pot convertir-se en un obstacle per la vida democràtica i per>> la cohesió social. En situacions d´isolament comunitari molt enquistat, de permanent segregació de grups ètnics o religioses, tendeix a augmentar la desconfiança social mentre que la implicació ciutadana i el voluntariat al voltant de causes col·lectives disminueix, s´empobreix la relació dialèctica amb les institucions i creix l´anomia social.
No hem de subvalorar, doncs, en nom de la solidaritat i sota cobert d´una actitud bàsica d´acollida, els riscs socials vinculats als fluxes migratoris. Aquests riscs es concreten en tres camps principals: el perill de creació de zones de marginalitat, exclusió i pobresa; el desenvolupament de xarxes criminals de traficants que fan negoci dels fluxes migratoris; i el desenvolupament de conflictes o de situacions d’anomia, pel contrast de les diferències i el creixement d´un sentiment difús d´inseguretat, amb la possible instrumentalització i eclosió d´actituds xenòfobes i de prejudicis racistes. Si la globalització ingovernada tendeix a unir el món en molts aspectes, també pot crear fisures i fragmentacions, perquè tendeix a la radicalització de les identitats. Es pot parlar, en aquest sentit, del risc d´una globalització de les diferències, en la que a l´estandarització del món és acompanyada per fenòmens de fragmentació multicultural, d´elevació de fronteres mentals, identitàries. Alguns, com Samuel Huntington, plantegen l´escenari fatal del “xoc de civilitzacions“. Altres hi avantposen la proposta d´una “aliança de civilitzacions“. Cal afegir, que un o altre escenari no correspondrà sols a un àmbit d´afers internacionals, sinó que serà una qüestió interna de les nostres societats d´acollida.
Les migracions globals no son processos accidentals, opcionals o evitables, però és imperatiu que siguin governats i ben governats. Això implicarà en els propers anys una agenda complexa, que en part escapa a les capacitats “defensives” dels Estats (enfront de la immigració “il·legal“) i en la que les capacitats d´integració de les institucions i les societats d´acollida jugaran un paper determinant.
Rasmussen ens va dir que la manera com Catalunya resolgui el repte de la immigració ( “Pot ser un gran exemple“, va comentar) serà molt important no sols pel país sinó per Europa. És un dels nostres principals reptes de futur i l’hem de guanyar.
Categories: General, Política catalana, Socialisme | Sense Comentaris »