« Martin Luther King | Inici | El Fòrum Social Mundial de 2008 »
Crac!
Per Raimon Obiols | 22 January, 2008
Imprimir
Després d’un dilluns duríssim a les borses de tot el món, avui les coses segueixen: de moment les banques asiàtiques tenen noves pèrdues considerables, a causa de la por a una possible recessió als Estats Units i les conseqüències potencials sobre el conjunt de l’economia mundial. Grans caigudes a Tokio i a Hong Kong. A Bombai i Seul s’ha suspès la sessió.
És impossible saber com evolucionarà aquesta crisi, però la cosa va malament. Lluis Foix escriu a La Vanguardia que “la incertitesa senyoreja sobre governs, institucions financeres, empreses, minories socials i persones” i en aquesta situació, diu, “no és prudent fer prediccions i que ningú se sorprengui si els resultats son inesperats“. Té raó.
En canvi, sí que és possible comentar les causes de tot plegat. Avui Michel Aglietta, en una entrevista al diari Libération diu que la situació és conseqüència d’una “barreja de laisser-faire, incompetència i subvaloració del risc“. Hi veu “l’aprofondiment d’una crisi, extremadament greu, a l’interior del sistema financer. I fora del mateix. Primer, el contagi de la crisi financera es fa de mercat a mercat. Els crèdits immobiliaris col·locats fora del sistema bancari en estructures elles mateixes endeutades, com el hedge funds, no arriben a refinançar-se. I venen, precipitadament, els seus actius líquids (com accions) alimentant l’espiral a la baixa. A més, la comunitat financera mundial viu una pèrdua de confiança generalitzada en el sistema americà. El pensava immunitzat, jurava que podria endeutar-se indefinidament. Però la barreja de laissez-faire, incompetència i subvaloració del risc l’ha retornat a la realitat“.
El problema és la creixent financiarització de l’economia global. Aglietta diu que “el capitalisme està situat avui sota el regnat del valor accionarial, caracteritzat per un repartiment salarial molt desigual en profit d’una petita élite. Els salaris no creixen tan ràpidament com la productivitat. Augmenta l’endeutament de les famílies per mantenir el consum. La molt alta rendibilitat a dues xifres exigida a les empreses prohibeix tota inversió substancial. Tendeixen en conseqüència a deslocalitzar-se, s’endeuten per recomprar accions o altres empreses. I per mantenir els nivells de dividends exigits pels accionistes“.
El capitalisme globalitzat, el “capitalisme total“, tendeix a liquidar tot contrapoder, tota forma de regulació o de contrapès social i polític. A la vegada es transforma ell mateix, generant inestabilitat i incertesa creixents: els mercats bursàtils tendeixen a suplantar les banques com a principal eina de finançament, i cerquen la màxima rendabilitat, amb nous instruments dinàmics i “imaginatius“, ultrasofisticats, i de risc molt elevat.
En el món, uns trescents milions d’accionistes (la meitat d’ells nord-americans) capitalitzen el seu diner a través d’uns milers de gestors d’actius, que imposen els seus criteris als dirigents de milers d’empreses cotisades en borsa. Obligades a generar una rendabilitat inviable: els beneficis no poden crèixer indefinidament al 15 % quan la producció creix al 5%. D’ací la reducció de la part dels salaris, les deslocalitzacions en països de sous baixos, la reducció del pes relatiu de l’economia productiva, el risc que la cosa faci “crac!”….
Categories: General, Món | 4 Comentaris »
March 5th, 2008 a les 13:24
[...] El capitalisme és un sistema injust, cruel i inestable, però d’una implacable eficàcia en la seva producció simultània de riquesa i desigualtat. És un formidable mecanisme de creació de riquesa, que avui es mostra en plenitud, sobretot en les potències emergents com la Xina o l’ìndia). Però el greu és que, a la vegada, el capitalisme globalitzat d’avui , el “capitalisme total“, tendeix a liquidar tot contrapoder, tota forma de regulació o de contrapès social i polític, i va transformant-se ell maiteix, produir interdependències creixents i generant, en conseqüència, una inestabilitat i una incertesa creixents (una crisi d’hipoteques immobiliàries als Estats Units provoca efectes globals). [...]
March 5th, 2008 a les 18:56
[...] El capitalismo es un sistema injusto, cruel e inestable, pero de una implacable eficacia en su producción simultánea de riqueza y desigualdad. Es un formidable mecanismo de creación de riqueza, que hoy se muestra en plenitud, sobre todo en las potencias emergentes como la China o la India). Pero lo grave es que, a la vez, el capitalismo globalizado de hoy, el “capitalismo total“, tiende a liquidar todo contrapoder, toda forma de regulación o de contrapeso social y político, y va transformándose él mismo, producir interdependencias crecientes y generando, en consecuencia, una inestabilidad y una incertidumbre crecientes (una crisis de hipotecas inmobiliarias en los Estados Unidos, por ejemplo, provoca efectos globales). [...]
September 16th, 2008 a les 18:41
[...] passat, a proòsit de la crisi financera ocasionada per les subprimes, i vaig posar-hi per títol Crac! (hi reproduïa uns comentaris de Michel Aglietta que ara val la pena de rellegir). Avui, després [...]
September 17th, 2008 a les 18:10
[...] el 23 de enero pasado, a propósito de la crisis financiera de las subprimas, y puse por título Crack! (reproducía unos comentarios de Michel Aglietta que ahora vale la pena releer).¡Hoy, después de [...]