« Hillary, Obama | Inici | El programa d´Hamburg del SPD: un Bad Godesberg d´esquerra? »
Blair fitxa per la Banca Morgan
Per Raimon Obiols | 10 January, 2008
Imprimir
Segons informa el Financial Times, Tony Blair s’ha incorporat avui, com a senior adviser, a la Banca Morgan (JPMorgan Chase & Co Inc), que és el tercer banc en importància dels Estats Units. Treballant a temps parcial, el diari calcula que guanyarà aproximandament un milió de dòlars l’any. “És la primera d’una sèrie de posicions que espera ocupar en el sector privat“, afegeix el Financial Times.
Comentant la notícia, Blair ha dit unes frases molt il·lustratives: “Sempre he estat interessat en el comerç i en l’impacte de la globalització. De fet, la intersecció entre la política i l’economia, en diferents parts del món, incloent els mercats emergents, és molt forta“.
A més llarg termini, Blair és proposat per Sarkozy com a futur president de la Unió europea. Esperem que la candidatura no prosperi. Seria desastrós.
En política cal un mínim de coherència personal amb els valors que es pretenen representar. En aquest sentit, il catalogo é questo: Blair va fer penjar a YouTube un missatge d’efusives felicitacions a Sarkozy quan aquest fou elegit president; passà vacances estivals a la fastuosa vila de Silvio Berlusconi a la Costa Smeralda; va assistir aparentment encantat, a la boda esperpèntica de la filla d’ Aznar a El Escorial; i i es féu la foto de les Azores amb l’aleshores cap del govern d’Espanya i el president Bush dels Estats Units, poc abans d’enviar avions i tropes a l’Iraq. Podríem seguir: el fitxatge a la Banca Morgan ve a completar, de moment, el trist panorama. Un “bingo” pel que fa a coses que un líder laborista (o simplement un gentleman) no hauria d’haver fet mai.
Categories: General, Món, Politica europea, Semblances | 1 Comentari »
January 14th, 2008 a les 13:26
De les crítiques finals a Blair, tan sols la seva posició vers la guerra a l’Iraq té contingut polític. No s’haurien de jutjar més aviat els seus fets com a primer ministre?
Cert que és un personatge amb llums i ombres (algunes de ben llargues), però des del meu punt de vista ha estat el líder socialdemòcrata més influent dels passats deu anys. A més, un britànic com a president de la UE podria tenir una forta càrrega simbòlica en un sentit positiu, dic jo.