« Un pla per la pensió global | Inici | Què va passar a Veneçuela? »
La victòria laborista a Austràlia
Per Raimon Obiols | 7 December, 2007
Imprimir
Semblava que els liberalconservadors de John Howard continuarien en el poder a Austràlia i en canvi el Partit Laborista ha guanyat d´una manera contundent, amb un 53 % dels vots i una àmplia majoria parlamentària. Aquest abrupte final de 11 anys de govern neoliberal, s´ha dit, “trenca els tòpics polítics convencionals”.Una economia forta, un atur baix i una aparent hegemonia dels plantejaments neoliberals i neoconservadors feien augurar a molts, en efecte, que el partit liberal seguiria en el govern.
La victòria del Labour té bastant a veure amb l´elecció, el desembre de 2006, del seu nou líder, Kevin Rudd. La seva insistència en la lluita de les “famílies treballadores” ha tingut una gran ressonància en l´electorat. El govern de Howard havia plantejat una reforma radical de les relacions laborals, amb la substitució dels convenis col.lectius per un sistema generalitzat de contractes individuals. El compromís dels laboristes de retirar les tropes australianes d´Iraq també ha estat ben acollit. Diuen que un altre factor de la reacció de simpatia envers el Labour ha estat l´atac que han sofert per part dels conservadors, acusant-lo demagògicament de donar suport al terrorisme fonamentalista islàmic (un fenòmen que el PP espanyol s´hauria de mirar bé).
Rudd, de 50 anys, és relativament nou en la política del país. Ha estat només nou anys en el parlament. Va viure a Pekin i és l´únic líder occidental que parla el mandarí (s´adreçà fluidament en aquesta llengua al president Hu Jintao en la cimera de l´APEC a Sidney, el passat setembre).
Els seus punts de vista son poc coneguts però interessants: ha publicat un parell d´assaigs a la revista”The Monthly“, sobre el teòleg alemany Dietrich Bonhoeffer i sobre la batalla entre el fonamentalisme de mercat i la socialdemocràcia. Ambdòs textos son significatius. L´admiraciò per Bonhoeffer no és casual. Rudd apareix com un exemple de l´ètica protestant del treball : es lleva cada dia a les 4 de la matinada, i va celebrar la victòria electoral bevent una tassa de te. Projecta una imatge de persona austera, rigorisa i coherent, pragmàtica i un xic autoritària.
El segon text també és també simptomàtic. De fet, la campanya electoral de Rudd se centrà molt en la “guerra cultural”, sobretot en termes de valors i d’immigració. Els anys de govern neocon de Howard marcaren una tendència cap a actituds conservadores i tancades, de foment de la temença envers els immigrants, els cercadors d’asil i els indígenes. Rudd ha repetit durant la campanya les paraules de Roosevelt ” només hem de tèmer la por“, i ha afegit que en realitat els liberal-conservadors de Howard “allò que témen és el final de la por“, perquè la utilitzen al seu servei. Un dels seus arguments preferits és que hi ha una contradicció insalvable en els liberals conservadors: preconitzen uns valors (família, comunitat, tradició, etc.) que el model ultraliberal que impulsen tendeix a destruir ràpidament. L´alternativa a aquesta desregulació moral del neoliberalisme és l´enfocament socialdemòcrata que equilibra el respecte a l´individu i als seus interessos amb l´afirmació de la solidaritat, dels interessos col·lectius i del progrés social.
L´àmplia majoria obtinguda permetrà a Rudd tirar endavant els seus compromisos inicials: la ratificació del protocol de Kioto sobre el canvi climatic, la retirada de les tropes australianes de l´Iraq, el desenvolupament d´una “revolució educativa” per fer que els treballadors australians siguin “els més educats del mòn“, i una millora del sistema d´hospitals.
Categories: General, Món, Socialisme | Sense Comentaris »