« Enquestes franceses | Inici | Un pla per la pensió global »
Veltroni a Brussel·les
Per Raimon Obiols | 5 December, 2007
Imprimir
Walter Veltroni, alcalde de Roma, va ser elegit primer secretari del Partito democratico italià en uns primàries a les que, segons diuen, van participar tres milions i mig d’italians i italianes. Avui ha estat a Brussel·les, on s’ha entrevistat amb Poul Rasmussen, president del Partit socialista europeu i ha participat en una reunió del grup socialista del Parlament europeu. Immediatament després, ha participat en una reunió del grup liberal. La seqüència és significativa: en el PD hi conflueixen els Democratici di sinistra, que formen part del grup socialista, i l’anomenada Margherita, els membres de la qual son del grup liberal.
Veltroni ha fet una explicació sobre el procés constitutiu del PD i ha deixat oberta, sense concretar, la perspectiva de l’afiliació europea i internacional del seu partit. “Ens cal una relació molt estreta i molt forta“, ha dit, “de la que ja en veurem l’evolució en el temps“. Martin Schultz, president del grup parlamentari socialista, després de recordar que les portes estan obertes a la incorporació del PD (sobretot després de la reforma dels estatuts que el PSE va fer en el seu darrer congrés, a Oporto), ha dit que “la lluita socialista del segle XXI és la mateixa que la del PD italià“. Veltroni li ha dit que en el grup socialista se sent “com a casa” (va ser eurodiputat del grup durant sis anys), però no ha avançat gaire més en aquest terreny, situant la seva reflexió en un pla més general. Creu que hi ha noves preguntes que han de trobar resposta, i que la constitució i els plantejaments inicials del PD italià “no són un model a seguir“, però poden ser útils per a tots. Els temes nous (“inimaginables” fa ben poc, ha dit) exigeixen noves respostes. Ha posat alguns exemples: “la relació entre immigració i seguretat“, “l’ambient i el desenvolupament sostenible“, el “redisseny de l’estat del benestar” (perquè “la vida s’allarga“, “augmenta el precariat” i calen “decisions doloroses però necessàries“), “la pau“, etc. Calen majories progressistes davant aquests nous reptes, ha prosseguit Veltroni, que no poden ser consistir en juxtaposicions i sumes, sinó en una síntesi, fruit de l’ “encontre entre cultures polítiques diverses“, que s’ “adreci al ciutadà en tant que tal“. A Itàlia, ha seguit dient, això ha implicat la confluència de dues gran corrents que s’oposaren al feixisme, la que ve del PCI i la democristiana. La primera (els DS) tenia grosso modo un 20 % de vots, i la segona (la Margherita) un 10 %.
El debat amb els eurodiputats socialistes ha estat animat. Tothom ha desitjat èxit al nou PD, però en general han predominat les veus crítiques en relació al projecte. Potser el més clar ha estat Josep Borrell, que ha dit que, malgrat que l’elecció de Veltroni era una garantia, veia amb escepticisme que l’ “amalgama entre ex comunistes i ex democratacristians” arribés a produir altra cosa que “propostes confuses i difuses“. “La ideologia“, ha dit Borrell, “no pot ser substituïda per la simpatia“. Altres han insistit en la mateixa línia, parlant de laïcisme (Martine Roure, socialista francesa) o de “síntesi difícil, per no dir impossible” (Alain Hutchinson, socialista belga), entre socialistes i liberals. “Il problema vero, vero, di fondo” ha dit la socialista italiana Pia Locatelli, és convèncer la Margherita que ha d’incorporar-se al PSE. El més positiu envers l’experiència italiana ha estat el polonès Joseph Pinior, dient que el procés del PD és “un exemple excel·lent” per reagrupar el centreesquerra dividit del seu país.
Categories: General, Parlament europeu, Politica europea | Sense Comentaris »