« Castells a Euskadi | Inici | Activisme »
Cacofonia i Unió
Per Raimon Obiols | 23 November, 2007
Imprimir
Llegeixo a la premsa que “El president de CiU, Artur Mas, va precisar ahir (en declaracions a Ràdio Barcelona) que el dret a decidir que defensa per a Catalunya «ho inclou tot», fins i tot assumptes com «la independència» o l’«autodeterminació»
Llegeixo també que Alfons López Tena, vocal del Consell General del Poder Judicial, de CDC, valora molt positivament la conferència d’ Artur Mas, dient que és molt positiu que CiU “hagi arribat a la conclusió per primera vegada que no hi ha avenços dins l’estat espanyol”. La conclusió de López Tena és contundent: “a Catalunya només li queda la independència o la decadència“.
Llegeixo, en tercer lloc, que el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida “garanteix que no perilla la unitat d’Espanya“, que “el dret a decidir no està vinculat a la independència” i que “el compromís notarial de Mas de no pactar amb el PP ja no és vigent“. El titular de Duran a La Vanguardia és tan contundent com la declaració de López Tena, però en el sentit diametralment oposat: “Duran en Madrid: No hay que romper con España“.
Llegeixo, finalment, que el portaveu de CiU, Oriol Pujol, ” lamenta la “politiqueria” i el “perfil baix” en les reaccions a la conferència de Mas“.
Jo no diria que les declaracions de Mas, López Tena o Duran Lleida son de “perfil baix“, o bé de mostres de “politiqueria“. Em semblen declaracions respectables (encara que no diria el mateix de les de Pujol fill). La qüestió que plantegen aquestes declaracions simultànies és que son missatges discordants i contradictoris fins a l’extrem de ser antagònics. Com poden dir els dirigents d’una mateixa formació política, el mateix dia: 1) que la firma de Mas a la notaria ja no és vàlida (és a dir que s’obre una possible aliança amb el PP); i 2) que el dret a decidir inclou la independència? Tot això no és ambigüetat: és cacofonia pura i dura.
Categories: General, Política catalana | 2 Comentaris »
November 26th, 2007 a les 17:36
El discurs ambigu, ara ja cacofònic, fa un mal servei al conjunt del sistema democratic. Al ciutadà li provoca desconcert i el desconcert es transfoma en malfiança. La malfiança en l’allunyament de la participació per part dels veritables protagonistes : els qui haurien de fer costat a un o altre projecte politic amb la seva presència activa en la construcció quotidiana del país.
El desafiament més complexe que s’ens presenta és el de saber “comunicar”. El menyspreu per la paraula i els seus destinataris per part de Mas , Duran i companyia, és evident.
November 29th, 2007 a les 2:00
Totalment d’acord amb les paraules de Enric Benages.
Volen refundar el Catalanisme i l’únic que estan aconseguint es separar als seus propis o desencisar-los del tot amb idees contradictòries entre els seus màxims representants.
Amb aquestes perspectives i desconcerts, quants aniran a votar a les properes eleccions?.
Amb general crec que els de CIU s’equivoquen al desxifrar el que de veritat importa als seus votants tot intentant acaparar a tots els nacionalismes catalans.