« Presidencials USA: una bona caixa d’eines | Inici | Cartografia de la contaminació »
Sarkozy a Estrasburg
Per Raimon Obiols | 14 November, 2007
Imprimir
És la primera ocasió que he tingut de veure’l en directe, sense el filtre sempre tan esbiaixat que és la televisió. En aquest cas, de totes maneres, veure’l de prop m’ha confirmat en la impressió que en tenia. És un belluguet (no sap estar-se quiet) i, almenys de moment, no té la presència d’un home d’estat. No en té la “gueule“, si ho preferiu (i no sé si això cal comptar-ho a l’actiu o al passiu del personatge).
Si Sarkozy esperava que en el Parlament europeu seria acollit amb una sèrie de “standing ovations” (aclamacions a peu dret), com fa uns dies al Congrés nord-americà, ahir devia quedar una mica frustrat. Em semblava que aquesta sensació de fredor era una impressió personal meva, però veig que el corresponsal de Líbération , Jean Quatremer, és avui de la mateixa opinió: “El discurs solemne de Nicolas Sarkozy‘ escriu, “llegit sense passió, ha decebut singularment, com si el seu autor no estigués realment convençut pel tema. Els diputats europeus li han reservat una acollida educada, sense més: el president fou més aplaudit al Congrés americà, la setmana passada“. El discurs, que es volia en efecte solemne fou un xic retòric, àdhuc tenint en compte que era el discurs d’un president francès: « Europa no pot ser una màquina, una màquina administrativa, una màquina jurídica, una màquina de dictar normes, reglaments, directives, una màquina de fabricar constrenyiments , regles, procediments. No pot ser tinguda al marge de la vida, al marge dels sentiments i de les passions humanes. Europa només és una realitat, Europa només té la possibilitat d’existir plenament, si per a milions d’homes i dones és una cosa viva, que parla al seu cor, que és una esperança d’una vida, d’un món millor, si és un gran ideal, una gran promesa”. Està bé, però podria dir-se tal vegada amb menys gesticulació verbal.
A Estrasburg, en definitiva, no hi ha hagut l’entusiasme que hi va haver a Washington, és el menys que es pot dir, per bé que ací molts li reconeixen a Sarkozy el mèrit d’haver salvat in extremis els mobles del nou Tractat europeu. La tesi que defensa Sarkozy és que la seva victòria a les presidencials li permet no convocar un nou referèndum a França: «He estat autoritzat pel poble a fer ratificar el tractat al parlament sense passar pel referèndum“.
Sobre la Unió mediterrània, el president francès va introduir algunes matisacions a les seves propostes inicials: ningú en quedaria exclòs (en contra dels plantejaments inicials, que preveien només la presència dels països riberencs), i s’hauria de sumar al procés de Barcelona, que és necessari però no suficient. En canvi, ni una paraula sobre Turquia. Però després, a porta tancada amb els presidents dels grups polítics, sembla que va contar el què li havia dit al primer ministre turc: “Durant quaranta anys us han di qui sí tot pensant que no. Jo penso que no i dic que no“. Després, fent un paral·lelisme amb els matrimonis que acaben en divorci i (pensant sens dubte amb Cecília) va afegir rient: “Sé de què us parlo“.
Categories: General, Parlament europeu, Semblances | 1 Comentari »
November 17th, 2007 a les 17:57
Jo tampoc l’he vist mai amb persona, però, si amb el seu discurs el que espera es despertar una ovació del públic i un aclam popular, té més de showman que de polític, ja que diu sol allò que volen sentir però no pas allò que realment sent.
Un bon polític, almenys per mi, exposa el seu discurs sense esperar cap mena de “premi”, tant sol pensa en la resta de la humanitat.