« Notícia de Monjalés | Inici | Megalòpolis »
Identitats, identitarismes
Per Raimon Obiols | 10 November, 2007
Imprimir
Cal respectar les identitats, personals i col·lectives, com una cosa molt sèria, molt sagrada. I, precisament per això, cal el rebuig enèrgic dels identitarismes. Aquesta qüestió política, que ha produit en la història tota mena d´equívocs, manipulacions i tragèdies, torna a plantejar-se avui amb molt força.
Molta gent, en un món que canvia ràpidament, tendeix a sentir una nova necessitat de comunitat, de pertinença, d’identitat. L’explotació d’aquesta demanda s’expressa en una proliferació d’ofertes identitaristes, que prenen sovint un caràcter d’impostura, de manipulació deliberada (recolzada en una mistificació de la memòria, o en una interpretació enganyosa del present, o en falses promeses de futur). Nacionalismes agressius, identitarismes ètnics, fonamentalismes religiosos, es disputen el terreny, amb un tret comú: l’afirmació absoluta que l´únic que veritablement importa és l´afirmació d´una identitat singular exclusiva (allò que Amartya Sen ha anomenat “la il·lusió d’una identitat singular“), peti qui peti. Així va el món.
D´altra banda, la democràcia d´opinió contemporània (que no facilita, és el menys que es pot dir, l´expressió de discursos complexos, d´idees i raons de fons), estimula els elements de reacció emocional per damunt dels d´anàlisi i de consciència crítica. És una situació que afavoreix les derives identitaristes, que utilitzen els sentiments d´identitat per tal de construir majories instrumentalitzades a través de l´engany i la ocultació dels objectius veritables. Els identitatismes creen i manipulen “ghettos of the mind“: guetos mentals. Instrumentalitzen les identitats per garantir-ne l’aïllament mental i les actituds reactives contra els “altres“, contra els diferents, presentats sovint com enemics.
L´identitarisme tendeix no sols a donar un caràcter absolut a la identitat pròpia, sinó també a definir (i, si pot, a intentar imposar) la identitat dels altres. Així, l´identitarisme de la dreta espanyola, tant en el passat com en el present (vegis el discurs actual del PP) ha volgut definir i imposar una identitat als catalans: uns espanyols més o menys folklòrics, vagament regionalistes. Ha volgut que canviéssim, i això és impossible (encara que volguéssim, i ningú vol canviar la seva identitat). Sempre que hi ha temptatives d´imposar una identitat als altres es produeix una reacció fulminant i potencialment es generen conflictes que poden arribar molt lluny (vegis la tragèdia basca dels últims decennis).
Un altre exemple: els plantejaments identitaristes que, des de Catalunya, han volgut definir els valencians com uns catalans del sud, han generat uns resultats notòriament negatius. Els efectes de reacció a aquest identitarisme han afavorit la marxa vers l´hegemonia del PP i del nacionalisme espanyol al País Valencià.
Les conclusions bàsiques de tot plegat, des del meu punt de vista, son dues: 1) les identitats personals i col·lectives son realitats molt fondes, sagrades, lliures, que cal respectar i amb les que no es pot jugar; 2) els identitarismes son sempre negatius i poden arribar a ser catastròfics.
Categories: General, Política catalana, Política espanyola | 7 Comentaris »
November 11th, 2007 a les 8:53
I love Lejarza 22. Who is who. Els 25 blogs polítics catalans
El tuyo…
http://argelaguer.nireblog.com/post/2007/11/10/i-love-lejarza-22-who-is-who-els-25-blogs-politics-catalans
November 15th, 2007 a les 11:50
Benvolgut Raimon,
Ens varem conèixer el nou de novembre, en una conferència a Girona, que vam organitzar les JSC i on vam tenir el plaer d’escoltar-te. Vaig preguntar-te, precisament, sobre identitats, ja que és un tema que m’interessa molt.
Haig de dir que en llegir-te i en escoltar-te quan em vas contestar, em va interessar molt la teva mirada sobre l’afer, en què adquiria llum el fet que les identitats també poden voler imposar-se a l’altre. De ben segur, fins i tot, aquest identitarisme pot, per reacció, reformular altres identitarismes.
Haig de dir, tanmateix, que no estic del tot d’acord, en tant que considero les identitats com a resultat de processos històrics. Sí que són realitats fondes, però estan en permanent procés de transformació. Categories com nacionalisme, Espanya, Estat, feminisme no volien dir el mateix, o no volien dir res, per exemple, a la vesprada de la Il·lustració, i en canvi avui formen part d’identitats. La construcció nacional, vinculada a la formació d’identitats individuals, és un procés continu, i per això els discursos i les paraules són tan importants, en tant que construeixen un marc, que a partir de mil mirades i moltes veus, anirà forjant identitats canviant.
En aquest sentit, el teu discurs em sembla fantàstic en tant que defenses de manera enraonada el dret a una identitat, com totes molt real, a la vegada que també imaginada com diu Benedict Anderson, la tolerància, el respecte mutu i el dret a la diferència.
Moltes gràcies per venir. Tot un plaer poder-te escoltar. Una salutació molt cordial,
Alfons Jiménez.
November 15th, 2007 a les 17:48
[...] una vitalitat envejable, sempre ben estructurat i sempre fresc, en permanent renovació. (Per això el seu blog és un dels més visitats dels blogs polítics catalans). Els joves de la JSC (a la foto en David Maldonado) que van organitzar la seva conferència sobre [...]
March 11th, 2008 a les 10:54
[...] per motius d’identitat, i a la que repugna profundament la demagògia i la instrumentalització identitarista i cínica de la dreta [...]
March 11th, 2008 a les 22:26
[...] por motivos de identidad, y en la que repugna profundamente la demagogia y la instrumentalización identitarista y cínica de la derecha [...]
July 15th, 2008 a les 15:14
[...] que en el món tornem a veure perillosament en acció els identitarismes, les polítiques de fabricació de confrontacions identitàries, cal afirmar que la qüestió més [...]
December 1st, 2008 a les 9:11
[...] d’aquest meu bloc. Les he rellegit ara, i em sembla que segueixen essent vàlides: Identitats i identitarismes i Catalunya-País Valencià: un debat [...]