« CCOO i UGT proposen un Primer de Maig mundial | Inici | La part dels salaris, a mínims històrics »
França: dones i política
Per Raimon Obiols | 1 May, 2007
Imprimir
L´alta participació electoral va ser una bona notícia de la primera volta de les presidencials franceses. Guénaëlle Gault, directora d´estudis d´opinió a TNS-Sofres i autora d´un llibre interessant ( Pour en finir avec la politique à Papa) n´ha assenyalat, algunes causes : l´edat dels principals candidats, el fet que es presentaven per primera vegada, i també el fet que Ségolène Royal és una dona.
Al nostre país veí, com escriu Anne Chemin a “Le Monde“, ” les relacions entre les dones i la política han estat marcades durant molt de temps per les ocasions fallides“. A l´avantguarda d´Europa a l´hora d´acordar, durant la Revolució francesa, els drets de l´home i el ciutadà i després, el 1848, el sufragi universal masculí, França hagué d´esperar un decret del general De Gaulle, de 1944, per veure reconegut el vot de les dones.
És a dir : molt més tard que la majoria de les altres democràcies. Com recorda Anne Chemin, Nova Zelanda reconegué el vot a les dones el 1893, Austràlia el 1902, Finlàndia el 1906, Dinamarca el 1915. Gran Bretanya, Alemanya i Àustria l´acordaren l´endemà de la primera guerra mundial. I després ho feren el Liban, Turquia, Espanya, Brasil, Uruguaï.
Les coses avançaren amb la llei sobre la paritat del govern Jospin, el 2000. Però encara avui, a l´Assemblea nacional, només hi ha un 12 % de dones, percetatge que sitúa França en el 88è lloc mundial, darrera Etiòpia, Pakistan o Senegal. Alguns partits prefereixen pagar multes (el 2005, la UMP de Sarkozy pagà 4,2 milions d´euros, i la UDF de Bayrou 660.000 euros) per no haver de respectar la paritat.
No és estrany que la possibilitat que Ségolène Royal pugui esdevenir presidenta hagi produït un gran efecte en l´opinió. Si és elegida reforçarà l´equip, encara reduït, però que ja comença a ser consistent, de les dones caps d´Estat : Michelle Bachelet (Xile), Tarja Halonen (Finlàndia), Michaëlle Jean (Canadà), Mary Mc Aleese (Irlanda), Vaira Vike-Freiberga (Letònia), Ellen Johnson (Libèria) i Glòria Arroyo (Filipines), a les que cal afegir set dones més que són caps de govern ( entre elles, Angela Merkel).
Categories: Politica europea | Sense Comentaris »