« Cartografia de la contaminació | Inici | Mas: l’ambigà »
Quan l’art s’esfuma
Per Raimon Obiols | 17 November, 2007
Imprimir
Gairebé tothom té alguna obsessió particular. Una de les meves gira a l’entorn de la situació de l’art actual, que trobo insatisfactòria i inquietant ( m’hi vaig referir fa uns mesos en aquest bloc).
Ara llegeixo que a la retropectiva que ha estat consagrada a Los Angeles a l’artista japonès Takeshi Murakami hi ha instalada una boutique Vuitton. “És el símbol d’una època on la frontera entre art i negoci és cada vegada més tènue”, escriu el NouvelObs, que afegeix: “L’éternelle question “est-ce de l’art ou du cochon” semble n’avoir jamais été aussi pertinente”.
També llegeixo que els organitzadors de la 28 Biennal de Sao Paulo han decidit que aquest any l’organitzaran… sense obres d’art. El pabelló, de 11.313 metros quadrats, restarà totalment buit, convertit en “un espai per a la reflexió“.
Fa poc, el diari Le Monde publicava una crítica del llibre Malaise dans les musées de Jean Clair, en el que aquest afirma que avui “ce qu’on appelle “art” n’est plus qu’un idiotisme exprimant les caprices infantiles d’un individu qui croit ne plus rien devoir à personne” (“Allò que anomenen “art” no és altra cosa que un idiotisme que expressa els capricis infantils d’un individu que creu que no deu res a ningú”).
És possible que el comissari de la Biennal de Sao Paulo, Ivo Mesquita, pertanyi a aquesta espècie: diu que l’exposició serà “una espècie de quarentena” (la fira durarà 42 dies).Però és difícil imaginar que aquesta exposició buida sigui un èxit de públic, encara que l’edifici, d’Oscar Niemeyer, és notable.
Després, sens dubte, l’espectacle continuarà. I el negoci. Sobretot el negoci. El passat 14 de novembre, Sotheby’s (que te 263 anys d’existència) va fer una venda amb la xifra més elevada de la seva història (315,9 milions de dòlars, 215,6 milions d’euros). La peça més cara, un cor amb cintetes de Jeff Koons: 23,5 milions de dòlars. Diuen que Koons és l’artista més cotitzat del món. Enhorabona.
Val la pena, en aquest sentit, llegir l’ article de Jerry Saltz, a la revista New York, titulat “Has money ruined art?” ( “El diner ha devastat l’art?“).
Categories: Art, General | 3 Comentaris »
November 19th, 2007 a les 9:52
Raimon,
A l’Olla de Grills s’ha obert un debat interessant: o PSOE=PP o CAT=PSOE.
http://olladegrills.wordpress.com/2007/11/18/o-psoepp-o-catpsoe/
T’hi apuntes?
Marc Arza
http://www.catalunyafastforward.blogspot.com
November 20th, 2007 a les 13:34
No crec que el diner pugui devastar l’art.
El que si pot, és malmetre el sentit comú.
En tot cas el que cal és deixar clar que l’art no té res a veure amb la immoralitat del mercat que mou quantitats absurdes de diner en nom d’objectes autoqualificats d’obres d’art. Si no tinguessin l’art com a vehicle de les transaccions, trobarien qualsevol altre cosa: bé s’han construit mausoleus amb metalls preciosos i això no té res a veure amb el record o el respecte de l’esser estimat.
Una peça artistica si es regala no perd valor.
Si els diamants els trobessim a cabassos pel carrer, no valdrien res.
November 20th, 2007 a les 17:00
El Partido Socialista Europeo (PSE) lanzó hace apenas un mes una campaña llamada “Manifesto 2009″ para implicar a los ciudadanos europeos en la elaboración del programa electoral para las europeas de 2009.
Para ello desde la sede central en Bruselas han montado una plataforma de participación y debate en inglés y francés.
En contacto con los responsables directos de la campaña, un grupo de activistas del PSE en España concluímos que era conveniente llevar este debate a los ciudadanos de cada país sin que el conocimiento del idioma inglés o francés representara un problema. Para ello, se ha lanzado un blog que pretende recoger los debates de la campaña europea en castellano, para hacerlo accesible al mayor número posible de ciudadanos.
Esta es su dirección: http://www.manifiesto2009.es
Te pedimos que desde tu blog nos apoyes en la campaña, bien enlazándonos, hablando del blog en un post, escribiendo algún texto como eurodiputado, comentando o como se te ocurra.