Que Mstislav Rostropòvitx, el gran violoncel.lista rus que acaba de morir, era un predestinat ho mostra aquesta foto que els seus pares li feren , poc després de nèixer, el 1927, a Bakú. Un estoig de violoncel li serví de bressol.

Com Pau Casals, a qui considerava “el nom més gran de la història del violoncel“, Rostropòvitx va ser un lluitador per la llibertat del seu poble.

L’any 1973, va ser a Barcelona. Jo tenia ganes de conèixer-lo i vaig acompanyar Alfons Quintà, que començava a fer de periodista i volia fer-li una entrevista. Ai las! Només vam tenir l’oportunitat de saludar-lo de lluny, en el vestíbul d’un hotel, crec que l’Arycasa: un tipus de la KGB, alt i gros com un armari, ens digué molt educadament que “el mestre no donava entrevistes” i ens impedí acostar-nos-hi. En aquell temps, el violoncel.lista ja tenia allotjat a la seva datxa a Soljenitsin, premi Nobel de 1970 i autor de “L’arxipèlag Gulag“. Un any després, aprofitant un altre viatge, Rostropòvitx s’exilià. Dos anys després, el poder “soviètic” li retirava la nacionalitat.