« Václav Klaus i un exconseller de Convergència | Inici | Rutelli i el Partito Democratico »
“Greed is good”
Per Raimon Obiols | 17 March, 2009
Imprimir
“El punt és, senyores i senyors, que la cobdícia, per manca d’una paraula millor, és bona (“greed is good”). La cobdícia funciona, la cobdícia clarifica, penetra i captura l’essència de l’esperit evolutiu“. Aquests dies de crisi s’ha recordat aquell gran himne a l’avidesa per la pela pronunciat per Gordon Gekko (Michael Douglas) en la pel lícula Wall Street d’ Oliver Stone, l’any 1987, en plena època de glòria neoliberal (val la pena veure el genial discurs en video).
En el film, Gekko pronuncia també una frase lapidària: “Tot és qüestió de diners, la resta és sols conversació“. És el mateix que han pensat els directius de l’asseguradora nord-americana AIG (American International Group) que han acordat fa uns dies atorgar-se bonificacions per valor de 165 milions de dòlars després d’haver gairebé enfonsat la companyia, que sols ha pogut sobreviure a la crisi amb una injecció de 170.000 milions de dòlars de fons federals.
“No importa d’on vénen els diners, allò que importa és acaparar-ne cada vegada més“, ha comentat el Washingon Post, que denuncia “l’escàndol de les superbonificacions als directius de societats, com AIG i Citigroup que estarien fallides si no haguéssin rebut enormes ajudes federals“. El president Obama s’ha apressat a condemnar, qualificant-lo d’”indignant” i d”ultratge“, el fet que els diners dels contribuents, inclosos els que avui estan perdent la feina, es converteixin en un premi pels alts directius que han estat responsables del col·lapse del sistema financer. Però l’aspecte frustrant d’aquesta situació és que tant el secretari del tresor, Timothy Geithner, com el màxim conseller econòmic del president, Lawrence Summers, han tingut d’admetre que no tenen instruments per actuar legalment contra el pagament de les bonificacions, que segons el New York Times s’efectuà el divendres passat.
Fa uns dies vaig comentar que Obama es troba entre l’èxtasi i l’agonia (entre la popularitat i la precarietat de la seva presidència). Els fets van molt depressa. Obama ha tingut de donar la cara per sostenir els ajuts als establiments financers, per tal d’evitar unes fallides que haurien implicat un efecte en cadena amb efectes tremends sobre l’economia nord-americana i mundial. Però no disposa dels criteris i instruments que puguin impedir situacions com les de les bonificacions dels directius d’AIG. Per això es troba en la situació de denunciar l’”ultratge” sense poder fer en concret gran cosa per aturar-lo. És un greu risc d’erosió d’un capital polític extraordinari.
Categories: Amèrica Llatina, General, Política catalana | 1 Comentari »
March 18th, 2009 a les 10:45
La pel·licula l’havia vist, però al sintetitzar el tema en uns segons de video, es torna més punyent i esgarrifós.
Automaticament em fa pensar amb l’Obama. No vull dir amb en Barak(que també), sino en allò que simbolitza: el suposat poder més gran del mon, en front del poder real: el diner.