« Seymour Hersh: el risc Iran | Inici | L’atur a Europa »
Neix l’European Council on Foreign Relations
Per Raimon Obiols | 2 October, 2007

“Des de fa un any hem estat discutint com reforçar la política exterior d’Europa“, ha dit Martti Ahtisaari, ex President de Finlàndia, en el moment de la presentació d’un nou think tank (i a la vegada lobby) europeu de relacions internacionals, l’ European Council on Foreign Relations (ECFR), “perquè és vital que Europa pugui ser un actor important i eficient en política exterior i de seguretat“. Els orígens de l’ECFR es troben en el que els seus fundadors denominen “un moment històric“. Els EUA, diu el director executiu, Mark Leonard, “han perdut autoritat moral per Guantánamo i Abu Graib, i també han disminuït el seu compromís en les institucions multilaterals… És necessària una veu europea forta”. Ahtisaari ha estat negociador internacional i enviat especial a Kosovo, Indonèsia, Iraq, Àfrica i Àsia central, i ara esdevé president de l’ECFR. Darrere la iniciativa hi ha també Georges Soros, el financer americà d’orígen hungarès, durament crític amb l’administració Bush, oposat a la guerra d’Iraq, que creu que només els europeus poden oferir una alternativa viable a les derives imperials dels “neocons” nord-americans. Leonard diu que Soros finança només un terç de l’ECFR, però aquest tindrà una sòlida base d’actuació en l´Open Institute, una de les fundacions creades per Soros per “promoure la democràcia, especialment a l’Europa de l’Est“.
Aquesta és la “declaració de principis” de l´ECFR:
« Els 50 membres fondadors de l’ECFR demanen a la UE que assumeixi plenament les seves responsabilitats globals i superi una fase d’introspecció agreujada pel rebuig del Tractat constitucional a França i Holanda. Junts, signen una declaració de principis que crida els Caps d’Estat i de Govern a
- desenvolupar una política exterior europea més vigorosa per tal de tractar un nombre creixent de problemes mundials com el canvi climàtic, la pobresa mundial, la proliferació nuclear i l’ascens dels extremismes violents;
- cooperar de manera més eficaç en les institucions multilaterals com l’ONU, la Banca mundial, el FMI i l’OMC, per tal de reforçar la política col·lectiva de la UE;
- respectar el compromís de la UE de mantenir una perspectiva d’integració per Turquia i els païssos dels Balcans occidentals, a fi d’encoratjar el seu desenvolupament polític, econòmic i social;
- renforçar els incentius – tals com l’atorgament de visats i l’acció als mercats – oferts als veïns pròxims de la UE, per inserir-los millor en la seva esfera d’influència;
- condicionar més els intercanvis comercials i l’ajuda europea – com els 12.000 milions d’euros de la política de veïnatge i els 22.000 milions d’ajuda al desenvolupament en el marc dels acords de Cototnou – a les reformes polítiques en els països concernits;
- donar suport als valors europeus amb tots els insruments del poder europeu, sense excloure, com a recurs, la força militar per aturar un genocidi o prevenir una catàrofe humanitària a Europa o al món.”
Signen: Urban Ahlin – Martti Ahtisaari – Giuliano Amato – Hannes Androsch – Marek Belka – Svetoslav Bojilov – Emma Bonino – Robert Cooper – Marta Dassu – Gijs de Vries – Jean-Luc Dehaene – Gianfranco Dell’Alba – Andrew Duff – Sarmite Elerte – Brian Eno – Joschka Fischer – Timothy Garton Ash – Bronislaw Geremek – Diego Hidalgo – Mary Kaldor – Gerald Knaus – Caio Koch-Weser – Rem Koolhaas – Ivan Krastev – Mart Laar – Mark Leonard – Adam Lury – Alain Minc – Christine Ockrent – Leoluca Orlando – Cem Özdemir – Simon Panek – Teresa Patricio Gouveia – Chris Patten – Diana Pinto – Andrew Puddephatt – Sigrid Rausing – Albert Rohan – Pierre Schori – Narcís Serra – Elif Shafak – Aleksander Smolar – George Soros – Dominique Strauss-Kahn – Helle Thorning Schmidt – Michiel Van Hulten – Mabel Van Oranje – Antonio Vitorino – Stephen Wall – Andre Wilkens .
La pàgina web de l’ECFR la trobareu ací.
Categories: General, Parlament europeu, Politica europea | Sense Comentaris »