« La qüestió vital que avui es planteja a Europa | Inici | La reunió de Berlin »
Sobre les citacions textuals i l’us de les cometes
Per Raimon Obiols | 18 February, 2009
Imprimir
Seguint a la premsa italiana les notícies sobre la sonada dimissió de Walter Veltroni com a lÃíder del Partito Democratico, m’he adonat d’una cosa que m’inquieta profundament: ja no em crec les citacions literals que apareixen entre cometes, almenys en els diaris italians. I vista alguna darrera experèencia personal meva, a propòsit de coses que posen en la meva boca (és a dir, usant les cometes) i que jo no he dit mai, també em llegeixo la premsa de casa amb una certa prevenció. Per posar només un exemple d’aquesta vicenda italiana d’ahir: al Corriere della Sera (diari que tenia una sòlida reputació) d’avui, llegeixo el següent: “Acabada la reunió ( de la direcció del PD) Veltroni passa pel costat d’un grupet i (dirigint-se a Bersani, que és un rival seu) li xiuxiueja (“gli sibila”) “tot això ha estat per culpa teva“ “. Amb aquesta frase s’ha fet un titular, no sols a la premsa escrita sinó a la tele i a la ràdio…
Ara: com dimonis pot saber un periodista que Veltroni va xiuxiuejar aquesta frase, que mereix una citació textual, entre cometes ? Jo estic meravellat. El més probable és que algú digués a algú altre, i aquest a un tercer, i el tercer al periodista, que Veltroni havia dit alguna cosa en veu baixa a Bersani, i que semblava enfadat. Però, és clar, amb això no es fabrica un titular.
Naturalment, tot això no és nou. Però se situava als marges més o menys sensacionalistes. Una vegada, fa anys, vaig comprar en un aeroport un llibre que pretenia ser una biografia de Nicolàs Redondo, aleshores secretari general de la UGT espanyola. A la tercera o quarta plana hi apareixia jo, pujant en un ascensor i pensant, mentre pitjava el botó, una sèrie de coses que eren reproduïdes textualment, entre cometes. Com podia ser? Era transmissió de pensament? En realitat era una pura invenció de l’autor, el nom del qual he oblidat, a qui jo no coneixia i amb el que no havia parlat mai.
Era aquest un fenomen minoritari, marginal, però ara el comenco a veure en el mainstream de la premsa de la Itàlia berlusconiana. És terrible. Si no ens podem creure les citacions textuals, en què creurem?
P.S. – Alguns hem demanen què penso de la dimissió de Veltroni. No tinc gaire cosa a afegir al que vaig escriure, arran de la constitució del Partito Democratico, i a l’article Llicons d’Itàlia.
Categories: Política catalana, Politica europea | Sense Comentaris »