« Els guetos imaginaris | Inici | Birmània »
L’Antònia Adroher
Per Raimon Obiols | 26 September, 2007
Imprimir
Ha mort l’Antònia Adroher. Fa uns mesos l’havia precedit el seu home, en Carmel Rosa, el company “Roc“. En els darrers anys ens ha anat deixant tota la generació inolvidable de companys i companyes del POUM; resten només uns pocs supervivents. Quina sort haver estat amic de molts d’ells, i quin honor pel PSC haver-ne tingut a tants en els seus rengles, amb la seva experiència, la seva cultura, la seva esplèndida riquesa humana i militant, la seva generositat!
L’Antònia i en Carmel van escriure un llibre de records que guardo dedicat, i que ara tornaré a llegir: “La llavor dels somnis“, que pren el títol d’uns versos de Narcis Comadira:
I les ones blanes,/pesades de sang,/fidels bressolaven/l´esforç imposible…/Enmig de la runa/la llavor dels somnis“.
En el pròleg del seu llibre, l’Antònia i en Carmel escrigueren el següent: “Quan estàvem acabant aquest manuscrit, vam deixar-ne llegir les primeres pàgines a una jove estudiant de Girona que va donar-nos, espontàniament, la seva impressió. -Mireu -ens va dir-, d’històries d’amor se n’han escrit de tota mena. A mi m’interessa més el que segueix, els fets històrics i polítics.
L’opinió de la nostra jove amiga ve a tomb per precisar que el nostre llibre tracta de les dues coses: d’amor i de política. També d’història. Per ser més precisos, parlem de la nostra vida junts lligada a l’acció política, a un ideal, en un context històric força agitat.
De fet, l’ideal ha condicionat la nostra vida. I un ideal, quan es vol intervenir activament en la marxa de la societat per transformar-la, comporta, a més de components teòrics i sentimentals, accions concretes fetes d’enfrontaments polítics, de vegades violents, de lligams personals, de dubtes i certeses, de situacions perilloses i d’altres d’exaltants.
Com que, a més, ens ha tocat viure una època força agitada de la història -particularment la guerra civil espanyola i la segona guerra mundial, l’exili, la guerra freda, la descolonització, l’expansió fulgurant de la ciència i de la tecnologia, el naixement de la unitat europea, l’activitat antifranquista- es pot dir que no hem tingut temps d’avorrir-nos. I que hem tingut molta sort de salvar la pell.”
Ací trobareu una bona ressenya biogràfica de l’Antònia, escrita per Pepe Gutiérrez-Ã lvarez, extreta del seu llibre “Retratos poumistas” (Renacimiento, Sevilla 2007), i uns articles de la Pia Bosch, la Carme Vinyoles i en Quim Curbet. Aquest darrer, editor de “La llavor dels somnis“, ha posat el text a la xarxa: ací el podreu descarregar gratuïtament.
Share0 0E-mail0
Categories: General, Política catalana, Semblances | Sense Comentaris »