« Causa comuna: l’herència i la promesa | Inici | L’Antònia Adroher »
Els guetos imaginaris
Per Raimon Obiols | 26 September, 2007
Imprimir
Els propagandistes de la dreta independentista intenten expandir els seus fantasmes. Parlen d’una “immigració massiva d’arrel espanyola“, que “s’han mantingut en un horitzó mental aliè al país“, i “viuen a les ciutats catalanes com si visquessin a Leganés o a Dos Hermanas” (com podia llegir-se en un article de l’Avui d’ahir). El “més il·lustre representant d’aquest gran gueto“, segueix l’article, seria el propi President de la Generalitat, “un immigrant que ha fet carrera política com a immigrant”, a qui es demana que s’abstingui “d’omplir estadis brandant banderes espanyoles quan decidim independitzar-nos“.
Tot això, és seriós? No ho seria gaire, si no fos per dues raons. La primera és que articles d’aquest to comencen a abundar, cobrint un ample espectre de la premsa escrita i de la xarxa, des de La Vanguardia fins els blocs independentistes. És una campanya amb suports consistents, que intenta el trencament del govern d’Entesa i la restauració en el poder del vell nacionalisme conservador, reanimat amb la viagra “sobiranista“. La segona raó és que es tracta d’una campanya virulenta. Vegeu-ne alguns objectius, extrets del pròleg d’un llibre recent (“Catalunya sota Espanya“, d’ Alfons López Tena, vocal del Consejo General del Poder Judicial a proposta de CiU): “dinamitar la cúpula intel·lectual i mediàtica que es dedica quotidianament a ocultar – i desprestigiar – la pretensió sobiranista“; denunciar “descarnadament les insídies procedents d’una voluntat nacional (l’espanyola) incompatible amb la catalana“, encara que això signifiqui “incrementar la tensió social“; popularitzar “una cosa tan senzilla com que aquell que no és sobiranista és espanyolista“; afirmar que cal “anar més enllà del país que es vol suïcidar“, perquè qualsevulla altra alternativa significa “acariciar el ganivet que ens ha de tallar les venes“, etc.
El pitjor que podria succeir a la Catalunya de les properes dècades seria una procés en el que es produís aquesta seqüència: 1) el divorci progressiu entre una política cada vegada més excitada i una societat cada vegada més escèptica i abstencionista; 2) la ruptura del procés de fusió col·lectiva nacional i la seva substitució pel “xoc d’identitats“; 3) la consolidació “multicultural“, en la societat autòctona i en la immigrada, de coàguls de subjectivitats comunitàries, estàtiques i aïllades; 4) L’excitació i instrumentalització política d’aquesta situació per nacionalismes antagònics; 5) la divisió permanent de Catalunya i el seu progressiu afebliment col·lectiu.
Jo no sé si al PP o a l’ala “sobiranista” de CDC els hi fa gràcia aquesta perspectiva. Espero que no. A mi no me’n fa. Per favor: no creem guetos imaginaris. Intentar substituïr democràticament un govern per un altre és legítim. Intentar fer valdre les pròpies idees, els propis projectes, també. Però intentar crear guetos mentals és molt perillós. “C’est l’antisémite qui fait le Juif“, deia Sartre, i tenia raó.
Categories: General, Política catalana | 2 Comentaris »
September 26th, 2007 a les 12:15
[...] Este blog que estoy leyendo ultimamente escribio un post muy interesante, Aqui os pongo un extracto frikis!!:Els guetos imaginaris Publicat per Raimon Obiols | 26 Setembre, 2007 [ Imprimir] … aliè al país“, i “viuen a les ciutats catalanes com si visquessin a Leganés o a Dos Hermanas” (com … política com a immigrant”, a qui es demana que s’abstingui “d’omplir estadis brandant banderes Posted in Notes de Brussel·les ( 102 links from 47 sites) [...]
September 27th, 2007 a les 2:54
Ofès.
Realment aquest tipus de manifestacions ( així com els altaveus que la publiciten )em generen rebuig. No tenen cap mena defensa aquests tipus de raonaments :immigració massiva (” ébola massiu? terrorisme bactereològic? ), horitzó mental aliè al país( pensament monolític? dictadura? Totalitarisme?),il.lustre representant d’aquest gueto ( aberrant! Varsovia / Cracovia… = Catalunya), un immigrant que ha fet carrera política com a immigrant ( Jerarquia social per castes o RH. Català?)…
Tenim múltiples opcions ; silenciar-ho, rebutjar-ho o combatre intel.lectualment aquestes idees.
Ofès.
Permeteu-me una humil (“d’un home de sang contaminada de pares immigrants”) recomanació literaria a aquells dogmàtics que formulen els seus prejudicis en base a la dicotomía nosaltres-vosaltres, a aquells que reguen la seva raó tautològica en base a l’exclussió de l’estrany i a aquells que tenen prou por de si mateixos que han de llaurar la seva ignorància en les idees dels nous telepredicadors i mesies nacionals.
- Sense Destí. Imre Kertéz.
- Si això és un home . Primo Levi.
- L’antropòleg innocent,Barley ,Nigel.