[1] Finalment, el diumenge 1 de març, tindrà lloc una cimera europea extraordinària dedicada a la crisi. Mirek Topolanek, el primer ministre txec que presideix aquest semestre el Consell europeu ho va anunciar ahir. També s’ha convocat una segona cimera pel mes de maig, a Praga, dedicada a l’atur. La presidència txeca ha comprès finalment que, en plena tempesta econòmica, els caps d’estat i de govern s’han de reunir. És elemental, però no era evident.

Ara: les reunions en elles mateixes no resolen res. Calen decisions, i decisions comunes, coordinades. El risc és, que amb governs majoritàriament de centre-dreta (alguns d’ells declaradament euroescèptics i inclinats al proteccionisme i al nacionalisme econòmic), s’entri en una espiral de retrets mutus i de manca de coordinació. Topolanek, a l’hora de convocar els encontres, va ser polèmic, i aquesta no és la millor manera d’avançar. Va dir que en la cimera de Brussel.les “invitarem als caps d’estat i de govern per a que trobin un equilibri entre els que pensen que és possible violar les regles i els que pensen el contrari, entre els quals em compto“. L’andanada es dirigia a Sarkozy, que acaba d’anunciar un pla d’ajuda al sector francès de l’automòbil, que alguns governs acusen de “proteccionista“. Angela Merkel, per exemple, ha demanat a la Comissió europea que vetlli per a que les ajudes al sector automobilístic siguin “justes i equitatives“. Jean Pierre Jouyet, que fou secretari d’estat francès pels afers europeus, i que és un home competent i europeista, ha respost dient que la lluita contra les deslocalitzacions s’ha de fer en el conjunt del territori de la Unió i no sols a França.

França havia reclamat un pla europeu d’ajuda al sector de l’automòbil i la resposta ve amb molt retard. La Comissió ha anunicat que presentarà una proposta… el 5 de març. És a dir quatre dies després de la cimera. Estem perdent el temps, i si no hi ha una reacció positiva ens podem trobar que s’instauri una cacofonia europea davant la crisi. És a dir: no sols manca de respostes coordinades, sinó confrontacions entre les respostes dels diferents Estats membres.

És en moments com aquests que es troba més a faltar la dinàmica d’unitat europea que inspirà el projecte de Constitució, i també una correlació de forces al Parlament europeu més favorable als interessos del món del treball i a un programa europeu coordinat de rellançament de l’economia.