A la seu del Parlament europeu de Brussel·les, del 12 al 14 d’octubre, hi haurà un encontre interessant. Ciutadans i ciutadanes d’Europa (400 exactament), de diversos països de la UE, es reuniran per debatre sobre el present i el futur comuns. És el projecte “L’Europa de demà” (“[1] Tomorrow´s Europe“), que proposa una “discussió informada” sobre els reptes europeus. “L’element vital de la democràcia – escriuen els organitzadors Stephen Boucher i Henri Monceau €“ rau en una discussió oberta, que implica exposar-se a punts de vista diferents i exigeix dels participants la voluntat de posar-se en joc i escoltar“. És probable que, sense el xoc que significà el “no” de Franca i Holanda a la Constitució, l’ Europa “oficial” no hagués tingut la reacció d’assumir fins a quin punt, en els darrers anys, una part important de la ciutadania s’havia distanciat de l’ Europa de les institucions. Es pretén, amb iniciatives com aquesta, fer front al problema de la implicació i la convergència de les opinions públiques europees sobre el projecte europeu. El 2005, la Comissió europea proposà el que denominà el “Pla D, de democràcia, diàleg, debat“, i la vice-presidenta [2] Margot Wallstrém, responsable de relacions institucionals i de l’estratègia de comunicació, endegà un conjunt d’iniciatives en aquesta direcció. Aquest debat sobre el futur europeu compta a Internet amb [3] una pàgina en català.

L’interès de Tomorrow´s Europe, que se sitúa en el marc d’aquestes iniciatives, radica en el fet que no pretén la discussió abstracta, sinó que es basa en la metodologia, experimentada en la darrera dècada, de les “deliberative polls“, que podríem traduïr com “enquestes deliberatives“: 3500 persones entrevistades, 400 persones invitades a discutir durant tres dies. Però la potencialitat de la iniciativa no recolza tant en la seva dimensió com en els seus continguts i mètodes. [4] James Fishkin, un politòleg nord-americà, és l’inspirador de la iniciativa. En el seu llibre [5] The Voice of the People (“La veu del poble“) explica l’experiència d’algunes poblacions del seu país, en les que els ciutadans, investits de la responsabilitat de decidir sobre els afers públics, constaten que no disposen d’informacions i criteris suficients, i experimenten noves modalitats de “debat informat” (recollida d’informació, debat amb experts, etc.), com intents de resposta concreta. L’objectiu és reforçar la competència de l’electorat per decidir més enllà dels eslògans, dels missatges mediàtics simplificadors, i assolir una confrontació real d’arguments.

El projecte ha estat llençat per [6] Notre Europe (una associació fundada per Jacques Delors, i presidida actualment per Tommaso Padoa Schioppa), que ha reunit una vintena de partners de tot Europa, amb el suport de la Comissió (que financia un 62 % de la iniciativa) i d’ alguns organismes privats. “El centre del debat – diu Stephen Boucher €“ serà el paper d’Europa al món, en particular quin tipus de capteniment hauria de tenir la UE davant de qüestions cabdals de la nostra època, que es desenvolupen a escala global“. Es tracta de temes complexos, però aquest és justament el repte de les “enquestes deliberatives“: ajudar els ciutadans a pensar en qüestions allunyades de la seva experiència quotidiana, i demostrar que una discussió raonada i informada pot desenvolupar resultats i ajudar a la presa de decisions, d’una manera més articulada que els usuals sondatges d’opinió. Abans de l’encontre de Brussel·les, els participants han rebut materials d’informació, amb una anàlisi de les qüestions i un repertori concís i equilibrat de les diferents opcions possibles. En concret, es plantegen dues àrees temàtiques: una relativa al món del treball, de l’Estat del benestar, de les pensions, i vol indagar en quina hauria de ser l’orientació europea davant els reptes de la competició global; l’altra, relativa al paper que la UE hauria de jugar en l’escenari de la política internacional, i la orientació que hauria de prendre per construir una política exterior i de defensa.

Caldrà veure què dóna de si aquesta iniciativa. Representa una novetat respecte a anteriors intents de genèrica consulta ciutadana, que han tingut una limitació (i eventualment un problema) pel fet de correspondre a l’ esquema d’una Europa que “des de dalt” convida a un debat democràtic a les societats civils nacionals. La manifestació més gràfica dels límits d’aquests procediments de debat (particularment actius en el període de discussió del projecte de Tractat constitucional) fóu la munió de contribucions d’individus i col·lectius que s’acumulaven en les pàgines web de les institucions que a Internet promovien la discussió, i en feien pràcticament impossible la consulta: la plètora d´aportacions individuals generà el doble problema de la indiferenciació i del col·lapse. Es tracta de procediments que, en el millor dels casos, poden permetre que les opinions dels ciutadans i dels col·lectius siguin expressades; però són poc funcionals per a la conformació i agregació d’opinions, projectes i consensos actius, de majories polítiques que puguin influir decisivament sobre el curs de les coses. Aquests processos només poden produir-se si, de manera progressiva, es genera un àmbit transnacional de deliberació europea. En aquest terreny, la prioritat absoluta hauria de ser la construcció i el desenvolupament d´ “agregadors” del debat europeu: plataformes d´idees, iniciatives i debats que poden anar construint una perspectiva comú. Tant de bo la iniciativa de Tomorrow’s Europe permeti avançar, ni que sigui modestament, en aquesta direcció.

4 Comments To "“Enquestes deliberatives” a Brussel·les"

#1 Comment By Enric Benages On 20 September 2007 @ 12:48

#2 Comment By Joanna Martín On 21 September 2007 @ 23:38

#3 Pingback By Deliberacions a Brussel·les | Notes de Brussel·les On 15 October 2007 @ 18:29

#4 Pingback By Deliberaciones en Bruselas | Notas de Bruselas On 15 October 2007 @ 19:06

---