« Moralitzar el capitalisme? | Inici | Europa, entre la coordinació i la cacofonia »
Avenços concrets del català a Europa
Per Raimon Obiols | 10 February, 2009
Imprimir
Una nova notícia positiva en el procés de progressiu reconeixement del català a Europa. A partir d’ara podrà fer-se servir al Tribunal de Justícia de la Unió Europa, segons ha avançat el secretari d’Estat per a la UE, Diego López Garrido. Els parlants de català podran dirigir-se en la seva llengua al Tribunal i ser contestats en el seu idioma.
Actualment ja podien fer-ho en els seus contactes amb la Comissió Europea i l’Eurocambra. El català és ja reconegut i utilitzat, també, en les reunions del Consell europeu i del Comité de les regions, i la Comissió té una pàgina web en català .
El secretari d’Estat ha dit que, després de les eleccions europees de juny, Espanya “sol·licitarà ” al Parlament europeu que els eurodiputats que ho desitgin puguin intervenir en català , basc o gallec, i ha recordat que l’òrgan a qui pertoca aquesta decisió és la mesa de l’Eurocambra, ja que això és “de la seva sobirania“. Durant l’actual legislatura, la taula del Parlament europeu votà en contra , per un únic vot de diferència.
De prosperar la iniciativa del Govern central, aquesta votació es repetirà en una nova mesa del Parlament renovat. La secretària de la Generalitat per a la UE, Anna Terrón, ha recordat que des de les últimes eleccions europees de 2004, s’ha avançat considerablement en l’ús de les llengües cooficials en les institucions europees. “S’ha passat de zero al règim que tenim ara“, que és la “millor situació” que ha tingut el català en les institucions europees. Durant els vint-i-tres anys de govern de CIU no s’aconseguí res. Ara hi ha avenços significatius que mostren que amb tenacitat, intel.ligència i unitat es pot avançar i s’aconsegueixen progressivament resultats positius.
Categories: Parlament europeu, Política catalana, Politica europea | 8 Comentaris »
February 10th, 2009 a les 21:41
Fantàstic! Ara tant sol cal que aquí a Madrid, tant al Tribunal, com al Senat i Parlament, els ciutadans, senadors i diputats també és puguin expressar en la seva llengua habitual… Al meu parer, es inversemblant que és demani a Europa un fet que aquí no es permès.
February 11th, 2009 a les 9:04
Tens tota la raó Joanna. Es parla molt del “problema basc” o del “problema català”, però en realitat el problema és “espanyol”: el problema dels que parlen d’una “definitiva modernització d’Espanya” però no comprenen que això significa la reforma vers un Estat veritablement plurinacional i, per tant, plurilingüe en les seves institucions. Ho aconseguirem! Necessitem aconseguir-ho, perquè sinó l’alternativa no és la independència sinó la “basquització” dels conflictes i de les societats tant a Catalunya com a Galicia (i 50 anys d’ETA i la divisió de la societat a Euskadi ens mostren la impotència i el caos d’aquesta perspectiva).
February 11th, 2009 a les 9:12
Una vegada li havia sentit a Ernest Lluch parlar de “federalisme càlid”, per descriure una convivència de les nacions o pobles de l’Estat. Els nacionalistes espanyolistes i els independentistes volen imposar-se,confrontar-se, dividir-se. Els partidaris del federalisme plurinacional volem unir en llibertat. Par això volem un Estat que es reformi en un sentit plurilingüista, i que accepti en les seves institucions (començant pel Senat i el Congrés) el lliure us del català, el basc i el gallec.
February 17th, 2009 a les 7:48
Completament d’acord, Ferran. A Catalunya hi ha un sector minoritari que parla molt d’independència, però els partidaris del federalisme plurinacional estan massa callats.
March 3rd, 2009 a les 1:09
El cinisme impera sr. Obiols
Sou cínic perquè us congratuleu amb un pas endavant del català a Europa i doneu suport al PSOE perquè no permet l’us de la meva llengua materna al congrés de diputats.
Sou cínic perquè doneu suport a aquells que fan “tijeretazos” a l’estatut.
Sou cínic perquè els votants us exigim que treballeu i en canvi us descarregueu de la feina que us hem donat els catalans: defensar-nos.
Sou cínic perquè dient que sou d’esquerres esteu en contra dels que anirem a Brussel.les -recordeu iniciativa popular-. Us hi va la poltrona?
I finalment, dir-vos que els votants us EXIGIM DEFENSAR CATALUNYA amb tota la força i coratge que cal, que per això us hem votat.
En parlarem després del 7 de març de 2009!
March 3rd, 2009 a les 10:24
Sóc de l’opinió que el qui insulta es fa un tort a ell mateix. Jo no “estic en contra” dels qui aniran a Brussel·les, com diu el sr. Llopis. Respecto el seu dret. Aquesta acusació no cau en el terreny de l’insult sinó en el de la intoxicació interessada.
March 3rd, 2009 a les 23:33
Al sr. Obiols,
Si us heu sentit insultat no és el meu objectiu, el meu objectiu en el text que hi ha més amunt és simple, fer-vos saber que com a diputat del Parlament europeu teniu la obligació de servir al vostre poble, que diria que és Catalunya.
Que com a definició que preneu en ser d’esquerres us heu d’enorgullir quant la gent decidim manifestar-nos i reivindicar els nostres drets sigui on sigui.
I finalment no se pas de quina intoxicació parleu, però us ven asseguro que jo sempre he cregut que cal votar, i així ho he fet, perquè la democràcia i la llibertat sóns els bens més preuat que tenim. Però francament, els partits actuals amb els dirigents actuals no esteu a l’alçada de les circumstàncies, i sinó l’alta abstenció que s’està registrant a les eleccions catalanes parla per si sola.
Per a mi, si això no ho veieu així, que hi feu de parlamentari a Europa? I això que us tenia per un alt valor dins el PSC.
March 4th, 2009 a les 21:26
Home, senyor Llopis, si dir “sou cínic” per quatre vegades a una persona no té per objectiu insultar-la, ja em dirà. No em vull ni imaginar què li deu dir quan té aquest objectiu!