« El web de la Generalitat, seleccionat a Europa | Inici | Les vint paraules de Greenspan »
Incerta glòria: “es preciso prohibirla en absoluto”
Per Raimon Obiols | 17 September, 2007
Imprimir
Francesc-Marc Á lvaro escriu avui a “La Vanguardia” sobre la novela de Joan Sales, “Incerta glòria“, i reprodueix els comentaris que en féu el funcionari de la censura franquista de l’època. L’obra, segons el talòs buròcrata, “expresa ideas heréticas – las propias de semejante individuo (un oficial del ejército rojo) – y a menudo en un lenguaje grosero y asqueroso. Se desprende una filosofía existencialista, condenable por la forma y el fondo. Las ideas condenables constituyen el verdadero fondo de la novela; de manera que, aunque se suprimieran pasajes enteros, la obra seguiría siendo impublicable. “Es preciso prohibirla en absoluto“. Álvaro les advertències dels censors franquistes resulten, a dia d’avui, una magnífica invitació involuntària a la lectura d’ “Incerta glòria“. comenta, encertadament, que “
La novela – esplèndida – fóu publicada finalment, el 1956, després de guanyar el premi Joanot Martorell, en una versió àmpliament mutilada. Però les seves vicissituds editorials han continuat fins avui, perquè s’han publicat no menys de deu versions diferents del text català, inicialment per esquivar la censura, i després per l’afany del propi autor, estimulat potser per aquelles estúpides dificultats, retocant i ampliant l’obra. No estic segur que el resultat d’aquest procés hagi estat plenament satisfactori. Valéry deia amb raó que un dels trànsits més difícils del creador és donar una obra per acabada, i recordava la història d’un metge amic de Degas que tenia un quadre del pintor encadenat a la paret, per evitar que aquest se l’emportés al taller per “acabar-lo“. Llegint les declaracions recents de Pujol i Maragall, penso que aquesta síndrome no és exclusiva dels artistes.
Juan Goytisolo aconseguí que “Incerta glòria” es publiqués a França (a Gallimard, el 1962). Ara s”ha publicat una nova versió francesa, de Bernard Lesfargues i Marie Bohigas, a les Éditions Tinta Blava.
Categories: General, Semblances | Sense Comentaris »