« Causa Comuna: El PSC vol 75.000 persones per bastir el nou discurs progressista | Inici | Europa, sense pilot i en pana »
La vaga general a França
Per Raimon Obiols | 2 February, 2009
Imprimir
Fa mig any, el 5 de juliol, Sarkozy, dirigint-se al consell nacional del seu partit, l’UMP, va dir que “avui, quan hi ha una vaga a França, nigú se n’assabenta“. El dijous passat hi va haver vaga general a França i no sols tothom se n’assabentà, sinó que les enquestes afirmen que l’opinió pública li va donar suport molt majoritàriament. Hi va haver dues-centes manifestacions a les ciutats del país, mobilitzant entre 1 milió de persones (segons el ministeri de l’interior) i 2,5 milions (segons els sindicats). Posem que la realitat sigui al mig: és moltíssima gent. Allò que ha impressionat és l’amplària de les manifestacions a les ciutats de tamany mig (inclosa Perpinyà). La vaga no fóu total als transports i a l’escola i això ajudà a la popularitat de la mobilització.
Les causes de la vaga es troben, naturalment, en la situació de crisi. Però l’estil i la política de Sarkozy han jugat d’excitants. Com ha escrit el setmanari alemany Der Spiegel, “l’eix del mal versió Sarkozy es composa dels sindicats, els periodistes, els juristes, els estudiants, els científics i els immigrats“. Amb tots ells, efectivament, té el president francés els corresponents fronts oberts.
Le Monde escriu, en un editorial que comenta la vaga, que “cal acabar d’una vegada per totes amb la visió d’un Estat que es considera l’únic en saber què és bo pel nostre país” i que “la sensatesa diu que cal posar en pràctica el ‘deure d’escoltar’ abans que el sofriment social prengui altres vies. Fora dels canals sindicals“.
Categories: General | Sense Comentaris »