L’alcalde de Sant Cugat del Vallès, Lluís Recoder (CiU), posa en dubte que els intel·lectuals, els polítics i els periodistes de Barcelona tinguin realment una visió metropolitana i creu que alguns fets demostren fins a aquest moment una actuació més aviat localista. Recoder defensa que si Barcelona hagués donat preferència a l’interès metropolità respecte del local l’estació del tren d’alta velocitat (TAV) de la Sagrera o la biblioteca provincial s’haurien construït al Vallès, la primera, i fora de la capital, la segona. Hereu (PSC) reivindica el lideratge de l’àrea metropolitana i defensa la descentralització regional del turisme que es concentra a la ciutat.
Recoder ha fet aquesta reflexió en el marc del Congrés Internacional Cerdà Postmetròpolis, que ha tingut lloc aquesta setmana a Barcelona. L’alcalde de Sant Cugat posa en dubte que l’urbanista Ildefons Cerdà hagués projectat l’estació del TAV a la Sagrera des d’una visió metropolitana actual. Recoder no discuteix la necessitat de reforma urbanística dels barris del nord de Barcelona però creu que això no obligava a projectar-hi l’estació. Si aquesta s’ha fet a Barcelona i no al Vallès és perquè a la capital hi predomina la visió localista i no pas la metropolitana.
La crítica de Recoder no és essencialment partidista perquè no acusa d’aquesta concepció exclusivament l’Ajuntament de Barcelona o el PSC barceloní. Ho fa extensiu als intel·lectuals, polítics i periodistes barcelonins que, a l’hora de la veritat, volen que les grans infraestructures es quedin a la ciutat. Recoder posa la decisió de fer també a Barcelona la futura biblioteca provincial com un altre exemple de la «manca de convenciment» metropolità de la capital. El principal alcalde de CiU reivindica la llei que crearà el govern metropolità però demana als dirigents de Barcelona que entenguin que el centre regional és la serra de Collserola i que s’ha de mirar el futur d’aquesta regió des de la torre de Collserola i no des de la barcelonina plaça de Catalunya.
En la cloenda del congrés, tanmateix, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, reivindica la vocació metropolitana de la ciutat i reafirma que la regió tindrà més poder i serà més escoltada si parla amb una veu única davant de la Generalitat, l’Estat i la Unió Europea. Hereu apel·la a la responsabilitat dels grups parlamentaris catalans per tal que la llei s’aprovi aviat. Hereu afirma que la Barcelona metropolitana és una oportunitat per a Catalunya i considera que «seria estúpid el país que no l’aprofités». L’alcalde barceloní posa com a exemple de la seva convicció metropolitana el model descentralitzat que defensa per al futur del turisme. Creu que la marca Barcelona ha d’incloure cada cop més atractius culturals i d’oci de tota la regió: «El que resulta nociu massificat en un punt [els barris de Ciutat Vella] és beneficiós compartit.» Per la seva banda, l’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, reclama que es deixin de banda els «projectes estrella que tots volem per a la nostra ciutat» i es posi l’accent a donar resposta conjunta a les necessitats socials i culturals de les persones.
La mobilitat i la vegueria
Balmón creu que aquestes necessitats s’hauran d’atendre de manera específica aquí i allà, i no pas homogèniament com s’ha fet fins ara. L’alcalde de Tiana, Emili Muñoz, reivindica una metròpoli policèntrica i avisa d’alguns reptes. Avui un estudiant de Tiana tarda més d’una hora per anar a la UAB i ha d’utilitzar tres mitjans diferents de transport públic. En segon terme, la regió s’haurà de construir de manera compatible amb la vegueria. Avui es considera metropolitana la meitat costanera de la serra de Marina però no la interior.
