Entrevista a Pere Navarro: “Pensàvem que el procés sobiranista es portaria de manera més sensata”
Pere Navarro (Terrassa, 1959) travessa el pitjor moment des que es va fer amb el lideratge del PSC fa poc més de dos anys. A l’espera del que decideixi fer la comissió de garanties amb els tres diputats crítics que van votar a favor de demanar competències al Congrés per realitzar una consulta sobiranista, el partit viu un risc de ruptura insòlit des de la seva creació el 1978.
Pregunta. No haurien d’haver gestionat la discrepància amb més tacte i evitar l’ultimàtum als tres diputats perquè renunciessin a l’escó?
Resposta. Davant d’una situació política molt intensa a Catalunya, vam exercir la democràcia al màxim òrgan del partit: el consell nacional. Hi va haver un debat democràtic i una votació secreta que va decidir pel 84% la línia a seguir. Tres diputats no van respectar el procediment democràtic. Això és molt greu i està en la comissió de garanties.
P. En privat ha confessat que o se’ls expulsa a ells o el que se’n va és vostè.
R. Seré molt respectuós amb la decisió de la comissió de garanties. En el partit hi ha unes normes democràtiques i un respecte pel sistema del qual ens hem dotat. I hi ha un codi ètic que vincula tots els càrrecs. Amb aquesta situació s’hauran de prendre les decisions.
P. Assumeix el risc de ruptura del PSC si es consuma l’expulsió d’aquests tres diputats?
R. Jo treballaré per destacar tot el que ens uneix i no el que ens separa. Tenim moltíssims alcaldes i regidors que no es queixen i treballen en condicions molt dures per fer polítiques socials i intentar donar resposta a les persones amb dificultats.
P. I molts alcaldes i regidors que també han votat i segueixen votant en contra de l’acord del consell nacional.
R. En el cas dels ajuntaments s’ha donat llibertat, com amb [el debat d’entrada en] l’OTAN. La resolució del consell nacional afectava només a les decisions de les Cambres legislatives.
P. Per què aquest gir del PSC si vostè va anunciar en la investidura d’Artur Mas que el PSC s’abstindria sempre?
R. Llavors vam pensar que el procés es portaria de manera més assenyada. Pensàvem que els governs tenien voluntat de negociar i acordar molts aspectes, més enllà de la pregunta, com la recuperació de les retallades de l’Estatut, la incorporació de noves competències o la negociació d’un nou model de finançament. Però en el primer ple del Parlament el primer que van portar va ser una declaració unilateral de sobirania i per això vam pensar que no ens podíem abstenir. En el consell nacional el que es va acordar va ser votar no perquè no estem d’acord en fer el joc ni als sectors independentistes, que volen la confrontació, ni el PP i Ciutadans, que també volen alimentar la confrontació.
P. Però aquesta votació del Parlament va deixar el PSC alineat amb PP i Ciutadans. No el preocupa?
R. Esquerra Republicana i el PP van votar en contra de l’Estatut i a ningú se li va ocórrer que fos pels mateixos motius. Nosaltres tenim un projecte clarament diferenciat del PP i de Ciutadans en el tema nacional i social. Ells estan situats en un mur d’incomprensió.
P. Demanar a l’Estat el traspàs de la competència del referèndum no és buscar l’acord dins de la legalitat?
R. No, això és buscar el cop de porta. En arribar, el Congrés votarà no i tindrem una altra via morta, defensada per uns i atacada per uns altres. Això seria una possibilitat si s’arriba a un acord entre els dos governs i es planteja després l’escenari del marc legal a seguir.
P. Ha primat l’interès del PSOE al gir del PSC?
R. No. El PSC no ha fet un gir en el procés sobiranista. Continuem defensant una consulta legal i acordada, estarem en contra d’una proposta que no vingui d’un acord mutu i defensarem la reforma de la Constitució i un model federal.
P. De veritat es creu que el PSOE assumeix la reforma federal i que no és un gest amb el PSC?
R. La declaració de Granada la van signar tots els secretaris generals [del PSOE], en la conferència política del PSOE on Rubalcaba va reivindicar aquest model. I en un acte polític a la Vall d’Hebron de Barcelona l’1 de desembre va tornar a reivindicar i assumir tot aquest document. I finalment, al gener, les dues executives arribem a uns acords que ja s’estan aplicant.
P. Hi ha qui ja qüestiona la utilitat del PSC a Catalunya.
R. Si el PSC desapareix, CiU i Esquerra estaran molt satisfets de poder continuar fent les seves polítiques de dreta en una Catalunya independent o no. El PSC continua sent un partit no solament útil, sinó absolutament necessari per a Catalunya i per a tot Espanya.
P. Però s’està dessagnant com mai havia passat.
R. Al PSC hi ha discrepàncies que apareixen públicament perquè les debatem democràticament. En els altres partits de Catalunya hi ha moltes tensions subterrànies i moltes preocupacions.
P. Però les gestionen millor.
R. Les silencien millor, diria jo, perquè potser no tenen una estructura tan participativa i democràtica com la del PSC. Les llistes es van fer per garantir la pluralitat, com la comissió executiva. Teníem el compromís amb els nostres votants i amb el partit que el grup parlamentari actuaria de manera cohesionada. Per això crec que hi ha hagut una falta de respecte i de lleialtat d’aquests tres diputats.
P. El PSOE pot estar tranquil que el PSC no tornarà a votar diferent al Congrés?
R. Del que es tracta és que siguem coherents. El PSOE i el PSC hem fet un esforç per construir un espai comú en el qual podem treballar junts. Hi ha una discrepància coneguda i ningú ha d’escandalitzar-se perquè el PSC defensi una consulta legal i acordada i en aquest punt el PSOE no hi estigui d’acord. Amb l’executiva federal tenim una molt bona relació, des de la discrepància en alguns punts, però des de la lleialtat mútua, perquè tenim un projecte comú.
P. Ha trobat més lleialtat a l’executiva del PSOE que en la del PSC?
R. Són dues coses diferents. L’executiva del PSC va ser una opció personal que fos plural i tothom hauria d’haver donat resposta a aquesta voluntat per construir un espai polític. La realitat és que hi ha hagut persones que han estat més intensament involucrades en el seu treball i altres menys.
P. Com veu el procés de primàries del PSOE?
R. Les primàries [obertes] van ser un dels temes que vaig defensar com a primer secretari en el congrés del PSC i estic molt feliç que ja es facin per l’alcaldia de Barcelona. És una decisió valenta per part del PSOE, més enllà de les travesses de candidats.
P. Li agradaria que es presentés Carme Chacón?
R. Que expressi si m’agradaria no és rellevant. És una decisió estrictament personal seva. Les primàries són una oportunitat perquè hi hagi diversitat de llistes per elegir un candidat o candidata que derroti al Partit Popular.
P. Sempre ho han negat, però en el congrés de Sevilla la candidata del PSC va ser Chacón. Tornarà a ser-ho si es presenta?
R. No sabem quins candidats hi haurà. El PSC no prendrà partit per cap candidat, tot i que els membres de l’executiva ho faran a títol individual. Ja hi va haver unes primàries i crec que, per proximitat, hi va haver més gent del PSC que va votar a Borrell, com crec que a Sevilla hi va haver un suport més general a Chacón que Rubalcaba.
