Salvador Illa: “Les autonomies ja poden decretar el què en altres països anomenen confinament”
L’acabat d’estrenar 2021 ha col·locat a Salvador Illa (La Roca del Vallès, Barcelona, 54 anys) davant un escenari complex. Amb la tercera onada de la pandèmia desbocada i una situació alarmant en els hospitals, al ministre de Sanitat i aspirant pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) a presidir la Generalitat se li obren cada dia nous fronts. Pandèmics i electorals. Autonomies que demanen confinar la població en contra del seu criteri. Sobresalts a la campanya de vacunació per retallades en la producció de dosis … I també l’ajornament dels comicis de Catalunya al 30 de maig, que amenaça de desgastar el candidat-ministre. Illa, llicenciat en Filosofia i amb un màster en Economia i Direcció d’Empreses, casat i pare d’una filla, exalcalde de la seva ciutat, va oferir aquesta entrevista dimecres passat (just a l’any d’assumir una cartera que ha resultat més pesada del que es preveia), i va ser actualitzada aquest dissabte. Mestre en l’art de no sortir-se del guió per esquivar assumptes espinosos, defensa la seva decisió de deixar de treballar per la salut de 47 milions d’espanyols per buscar una solució a Catalunya: “És una decisió responsable“.
Pregunta. Comencem per l’Illa candidat o per l’Illa ministre?
Resposta. Fins que comenci la campanya electoral només hi ha l’Illa ministre. Em dedicaré a fer campanya en campanya i fins aquell moment em dedico al 101% a la meva tasca de ministre.
P. I això com es compatibilitza amb els actes de precampanya?
R. Vaig fer-ne un, vaig anunciar la meva candidatura i m’he dedicat en cos i ànima a la tasca de ministre.
P. Sembla que vostè tenia previst fer el pas en un escenari amable, amb la segona onada controlada i la campanya de vacunació iniciada. Tem ara que l’actual situació pugui tornar-se-li en contra?
R. No, no, no. Primer, la segona onada es va controlar gràcies a un treball molt rellevant de les autonomies en el marc d’una estratègia comuna. Per Nadal es van prendre més mesures, però ja sabíem que hi hauria uns efectes posteriors que també viuen altres països europeus. El que cal fer ara és tornar a aplicar el que ens va funcionar abans.
P. I un cop iniciada la tercera onada, no és irresponsable abandonar ara el vaixell?
R. No. Vénen ara, és veritat, unes setmanes dures. Estem veient els efectes del Nadal, però el 27 de desembre vam començar un procés de vacunació que suposa el principi de la fi. Si tot va com està previst, tindrem uns percentatges rellevants de població vacunats a l’estiu. I estarem en una etapa diferent. En aquesta situació, i havent-m’ho demanat els meus companys, he pres una decisió a consciència i crec que és una decisió responsable.
P. Els casos van començar a augmentar després del pont de la Constitució. Ho van seguir fent després de Nadal, i després de Cap d’Any. Per què no s’ha reaccionat abans?
R. El Nadal és un període molt especial, amb un increment molt important de la mobilitat i dels contactes. Sí que es van prendre mesures dràstiques, en línia amb les d’altres socis europeus. El que cal fer és actuar, insisteixo, amb mesures el més quirúrgiques possibles però també contundents. És un esforç que hem de fer entre tots.
P. Vostè repeteix que la segona onada es va controlar amb mesures quirúrgiques. Però l’ocupació de les UCI era llavors molt inferior a l’actual.
R. És cert que costa molt que baixi l’ocupació de les UCI, però les dades que tenim ara permeten dir que de moment no cal el confinament domiciliari.
P. Cada vegada més autonomies ho demanen, fins i tot demanen a la població que es confini. Per què insisteixen en descartar-ho, si pot arribar a ser inevitable al ritme que creixen les hospitalitzacions?
R. L’estat d’alarma ha funcionat perquè dóna a les comunitats les eines per a restringir la mobilitat en els seus territoris amb tancaments perimetrals, restriccions de mobilitat nocturna i de reunió. Cada comunitat pot decidir si tanca sectors comercials o d’oci. Disposen ja de les eines legals necessàries per doblegar la corba i que, a la pràctica, és el que en altres països anomenen confinament. Per exemple a Portugal. I a Alemanya passa una cosa semblant. Amb les dades que tenim ara no cal anar més enllà.
P. I si empitjoren?
R. El que cal evitar és que empitjorin i ja s’estan prenent mesures per a això.
P. Com veu la decisió de Castella i Lleó de desbordar les mesures del Ministeri de Sanitat?
R. Ja em coneixen. Jo no entraré en polèmiques amb cap comunitat. El meu ànim de col·laboració i suport a les comunitats és ferri. Ara bé, qualsevol mesura requereix una cobertura legal perquè per restringir la mobilitat cal fer-ho amb les màximes garanties jurídiques.
P. No seria necessari establir uns criteris objectius per decidir quan és necessari el confinament domiciliari?
R. Sempre hem dit que això no és un procés de decisió mecànica. Cal fer una valoració global de la situació epidemiològica.
P. Fernando Simón ha posat en dubte el comportament de la població. Del 0 a l’10, quina responsabilitat tenen els ciutadans en els contagis i quanta les administracions?
R. Mirin, aquí la responsabilitat és de tots i, a més, constantment he posat de manifest el comportament exemplar de la majoria de la ciutadania espanyola intentant seguir unes normes que són dures. Portem ja molts mesos de pandèmia, per tant, no entraré a posar nota a ningú.
P. Estem confiant en excés en les vacunes?
R. Jo crec que no. No s’ha subratllat prou què suposa com èxit col·lectiu el fet que abans que passés un any de la seqüenciació de la SARS-CoV-2 tinguem ja diverses vacunes disponibles. Estem en un procés de vacunació massiva sense precedents en la història i em sembla que està funcionant raonablement bé.
P. Tot i la millora en els últims dies tenim gran disparitat en les ràtios de vacunació en funció de les autonomies.
R. Comparin els índexs de vacunació d’Espanya amb altres països europeus … Estem anant raonablement bé. Ja hem administrat més de 768.000 dosis, l’objectiu que tenim és acabar aquesta setmana amb l’administració de la primera dosi a les residències de gent gran i el dilluns començar amb la segona.
P. Quins són els propers col·lectius que es vacunaran?
R. En poc temps direm quins col·lectius i en quin ordre.
P. No considera que era el moment de plantejar la vacunació obligatòria en alguns col·lectius?
R. Ens ho hem plantejat i la recomanació dels experts ha estat que la vacuna sigui voluntària. I jo hi estic d’acord. Hi ha prou raons per convèncer la gent que es vacuni. A Espanya tenim uns índexs de resposta a la vacunació molt bons i les primeres dosis han tingut un nivell d’acceptació molt alt.
P. La pandèmia ha posat de manifest la necessitat de millorar la coordinació interterritorial?
R. A mi em sembla que el Consell Interterritorial, que té moltes comissions i és molt més que una reunió entre els consellers de Salut i el ministre de Sanitat, funciona raonablement bé. Sóc partidari de mantenir-lo. En un Estat compost les competències les té qui les té. Hi ha altres països del nostre entorn amb sistemes menys descentralitzats i no hi ha evidència que hagin respost millor ni pitjor. Pot millorar-se el Consell? Sí. En adquirir una cultura de cogobernança.
P. No existeix?
R. Jo dic que hem de millorar, no que no existeixi. Fixin-se si existeix que hem fet 18 reunions del president de Govern amb presidents de les comunitats autònomes i 62 de el Consell Interterritorial. I hi ha hagut molts acords, des del tancament de l’oci nocturn a l’agost fins a la reobertura de l’educació presencial al setembre en un context també de debat molt acalorat.
P. Ha dit alguna vegada que en la gestió de la pandèmia es tractava de tenir més encerts que errors. Quin és el que més li pesa?
R. Amb el que hem sabut després, hauríem volgut actuar abans. No va poder ser. Però tampoc vull anar més enllà. Prefereixo que es faci aquesta avaluació per part d’un grup independent que assenyali el que cal millorar per al futur.
P. Transparència els ha retret opacitat en la gestió de la crisi.
R. No hi estic d’acord. El 2016 van entrar en aquest ministeri 91 sol·licituds de Transparència i es van respondre 88; el 2020 van entrar 977 i es van respondre 579 i aquest any ja han entrat 35. Però és que a més el meu equip ha de fer front a les obligacions parlamentàries i estem en un context de pandèmia. Però tot i això hem donat informes diaris, jo he comparegut durant tot el període de l’estat d’alarma setmanalment davant tots els grups … He estat responent i he donat sempre la cara. Em sembla que això, si em permeten la immodèstia, no se’m pot atribuir. Que hem donat explicacions jo i el Govern crec que no es pot discutir.
P. Quant ha tingut a veure la fatiga pandèmica en la seva decisió d’anar-se’n a Catalunya?
R. Res, zero.
P. No té fatiga pandèmica?
R. No me la puc permetre.
P. Fins a quin punt s’ha sentit atrapat entre el ministre i el candidat a la decisió sobre l’ajornament electoral?
R. En cap. Aquesta és una decisió de la Generalitat i dels partits.
P. La protecció de la salut obligava a l’ajornament?
R. Aquesta decisió ja ha estat adoptada pels òrgans competents.
P. Catalunya porta uns anys fracturada en dos blocs. Amb quines propostes acudeix a aquests comicis per superar aquesta lògica?
R. El retrobament, el retrobament de Catalunya amb si mateixa i de Catalunya amb la resta d’Espanya i, si em permet, també amb Europa. Jo vull que Catalunya torni a ser la Catalunya integradora, avantguardista, la que lidera, l’emprenedora, la que té cura de la seva sanitat i de l’ocupació, la que participa desinhibidament en els assumptes que fan referència a la governabilitat d’Espanya, que és activa a Europa . Hi ha un problema de divisió en la societat catalana i cal anar a una agenda de retrobament i de centrar-nos en els problemes que té la gent de Catalunya. N’hi ha dos molt clars: la protecció de la salut i la recuperació econòmica.
P. Dir d’entrada que no pactarà amb independentistes no sembla molt favorable a això.
R. Jo vaig amb una proposta que crec que té un suport majoritari a la societat catalana i aspiro a formar un Govern que implementi aquesta agenda. El que he dit és que amb qui té un projecte de divisió, com és la independència de Catalunya, no formaré Govern.
P. Recolzaria un govern d’ERC i Els Comuns des de fora?
R. No donaré suport un Govern que tingui la independència com a objectiu.
P. I acceptaria el suport d’ERC a un govern de PSC amb Els Comuns?
R. Si puc formar Govern, no serà independentista. Qui em doni suport ho tindrà molt clar.
P. O sigui que sí que ho acceptaria.
R. Si volen donar suport a un Govern per al retrobament, benvinguts els suports.
P. Vol més competències per a Catalunya?
R. Vull millorar l’autogovern més que augmentar-lo. Jo crec que cal revisar tot el sistema de finançament. És una cosa que és a l’agenda del Govern d’Espanya.
P. El PSC arriba a aquestes eleccions amb les millors perspectives en una dècada. ¿Es deu a un moviment de fons en la societat catalana, o és un mer reajustament de l’equilibri en el bàndol no independentista per la caiguda de Ciutadans, o és l’efecte Moncloa?
R. Es dóna un conjunt de factors. En primer lloc, haver dit sempre la veritat a Catalunya, fins i tot quan era difícil. Segon, haver respectat sempre el marc de convivència que es van donar els catalans. Tercer, haver-nos mantingut fidels a un ideari socialdemòcrata. I en quart lloc, el molt bon fer de Miquel Iceta. A més, som un partit amb militants amb un ideari polític i ideologia molt clara i amb unes estructures de funcionament adaptades a les noves formes de fer política.
P. Pot recuperar el PSC el vot catalanista que un dia va tenir?
R. Jo crec que sí, perquè el PSC és, ha estat sempre, un partit inequívocament catalanista.
P. Dóna suport als indults als presos d’El procés?
R. És obligat tramitar-los quan hi ha una petició formal i és el que ha fet el Govern. A partir d’aquí veurem què dóna de si el tràmit, i el Govern haurà de prendre la decisió que correspongui.
P. Però, ¿se sentiria còmode en un Consell de Ministres que els concedís?
R. Esperaré que finalitzi el tràmit. Les persones afectades no han de tenir cap privilegi, però tampoc cap perjudici per ser qui són.
P. Creu bo per a Catalunya que en la situació actual recuperin la llibertat les persones que van ser condemnades per saltar-se l’Estat de dret?
R. Crec que és bo per a Catalunya que s’apliqui l’Estat de dret sempre, en tota circumstància.
P. Què demana als independentistes per facilitar aquest retrobament?
R. El que ja els hem demanat. Respecte al marc de convivència que pot ser canviat per uns procediments que la mateixa Constitució permet.
P. El problema per al seu projecte és que un percentatge important dels catalans ha desconnectat d’Espanya. Com cosir això?
RP. No considera que era el moment de plantejar la vacunació obligatòria en alguns col·lectius?. Amb una agenda de retrobament i constatant què és el que ens ha portat tot això 10 anys després. Ens ha deixat més dividits socialment, més empobrits econòmicament, més desprestigiats internacionalment. Posaré un exemple molt concret. L’organisme europeu més rellevant avui en dia és l’Agència Europea del Medicament. Ho teníem tot perquè Barcelona acollís la seva seu i la tensió va fer que es perdés l’oportunitat. És per estirar-se els cabells. El vam perdre per no tenir un mínim de consens social, per estar en batalles que no ens han portat res de bo.
P. La vigília de l’anunci de la seva candidatura va mentir a TVE a l’confirmar a Iceta com a candidat. ¿Es penedeix?
R. Hauria preferit no haver de dir-ho però aquell anunci no em corresponia fer-ho a mi. Jo no vaig voler, no aspirava a ser candidat del PSC en aquestes eleccions a Catalunya. És així. A mi m’ho demana el meu primer secretari i em dóna llum verda el president de Govern, i l’anunci en cap cas l’havia de fer jo, l’havia de fer qui havia de ser candidat i va renunciar per generositat, que és Miquel Iceta. Jo crec que és comprensible que aquest anunci en cap cas l’ hagués fet jo, abans no hagués estat candidat.
