El proper 15 de gener, Viquipèdia farà vint anys, amb 55 milions d’articles en 300 llengües, i ocupant el 13è lloc en el rànquing mundial de les webs més visitades. És un èxit extraordinari del crowdsourcing, del proveïment participatiu de voluntaris i voluntàries a una tasca comuna.
Comentant molt elogiosament l’aniversari (dient que Wikipedia és el “Diderot’s Dream”, el somni de Diderot), el setmanari The Economist remarca, nogensmenys, que hi ha encara problemes a resoldre. “Els articles més populars“, diu el setmanari, “són els més escrutats, i tendeixen a ser els millors“; però al darrere ve “un llarguíssim seguici d’entrades més obscures, de menor qualitat“. És el cas, en particular, de les edicions en llengües i parles minoritzades, on el fervor dels activistes pot arribar a fer estralls.
The Economist comenta que un cas d’aquests ha succeït recentment en l’edició en escocès de les Terres baixes (l’scots, que no s’ha confondre amb el gaèlic escocès). Un adolescent nord-americà, que no parla scots, ha farcit l’edició amb milers d’articles plagats d’errades, traduïts mot per mot de l’anglès amb l’ajut d’un diccionari on line poc solvent. L’esforçat entusiasme del jove activista ha tingut uns efectes contraproduents, devastadors: volent mantenir la flama, ha causat un dany considerable a la reputació de la parla dels seus avantpassats escocesos.
També la solvència pateix per les pugnes polítiques i ideològiques. Un exemple delirant és l’article en castellà sobre el coronel Carlos Castillo Armas, que l’any 1954, amb diners i armes de la CIA, va enderrocar el govern democràtic de Guatemala presidit per Jacobo Arbenz (jo vaig començar la meva politització adolescent arran d’aquell cop d’estat miserable).
L’article comença així:
“Durante su Gobierno se promulgó la libertad de culto en Guatemala y la personalidad jurídica de la Iglesia Católica en compensación por los ultrajes ocasionados por el Liberalismo y el Comunismo. Para celebrar este acontecimiento, junto a Mons. Mariano Rossell, ofreció una Misa en el Estadio Olímpico en la que se llevó a cabo la Histórica Coronación Canónica de la imagen de Nuestra Señora de Concepción del Templo de San Francisco de Guatemala como Patrona Principal de la República, realizándose también un voto nacional a esa advocación mariana.”
Vargas Llosa ha escrit una nova novel·la, Tiempos recios, sobre la Guatemala del temps d‘Arbenz i Castillo Armas. Un retrat d’Arbenz – una fotografia – és una causa de la meva dedicació a la política (el franquisme també, per bé que n’hi deu haver d’altres, algunes de les quals – potser més decisives, per inconscients-, desconec).
El cas és que tenia jo 14 anys i després de llegir les notícies de la invasió de Guatemala, des d’Hondures, del coronel Castillo Armas, que enderrocà Arbenz, el president legítim, vaig veure casualment – amb una barreja de nàusea i admiració -, una foto del president vençut obligat a despullar-se en el control de l’aeroport, camí de l’exili. La publicà una revista nord-americana (Life, Time?). Ara l’he recuperat gràcies a internet.
D’aquella imatge, m’impressionà el contrast absolut entre la intenció i el resultat. D’una banda, l’intent nauseabond dels vencedors d’infligir una humiliació a un vençut que no havien volgut matar per no crear un màrtir; de l’altra, el semblant de dignitat total, absoluta, del derrotat.
La Viquipèdia en català està molt bé. Segons The Economist és la cinquena comunitat més activa del món per milió de parlants. En alguns temes és un referent internacional: en cultura operística té una gran autoritat, i diuen que és l’única Viquipèdia que té catalogats tots els mamífers del món.
Ara: en temes polítics, és esbiaixada. En general, els socialistes hi som bastant maltractats, per bé que de manera més concisa i recargolada que en el cas extrem que he citat, a propòsit de Guatemala.. Encara hi abunda una sigla incorrecta (“PSC-PSOE“), que ja ha desaparegut a la premsa escrita en favor del simple “PSC“.
Per no fer-me pesat, esmentaré només un parell de mostres, que son representatives de la tonalitat general. De Miquel Iceta es diu, sense cap dada que ho fonamenti, que “va ser un dels responsables de fomentar una nova relació entre PSC i PSOE , on el primer cedia sobirania i competències en favor del partit estatal”. I de l’expresident José Montilla es remarca que fou “el primer President de la Generalitat moderna destituït per les urnes“. Els subratllats són meus.
Contrasten aquestes petites maldats, més o menys subtils, amb el tractament que es fa, per exemple, de Jordi Pujol. En relació a la crisi de Banca Catalana podem llegir:
“Unes dues-centes mil persones es van manifestar des del Parlament fins a la plaça de Sant Jaume en una expressió de suport a les institucions autonòmiques de Catalunya i d’adhesió al president Pujol, arran del cas Banca Catalana. Aquell dia, Jordi Pujol va aparèixer al balcó principal del Parlament després de la seva investidura com a president de la Generalitat per segon cop”.
I punt. Ni un mot sobre els intents d’agressió en el Parlament. És silenciat el “D’ara endavant, d’ètica i de moral en parlarem nosaltres” i es passa de puntetes per la confessió, la “deixa” i els escàndols posteriors. L’article ès quasi hagiogràfic (“va estar a punt de decidir-se per la vocació religiosa“), exonerador (Pujol “era un lleó ferit“) i prolix (amb arbre genealògic inclòs).
Se’m pot replicar que filo prim. O amb un “Do It Yourself” (arregla-ho tu mateix). Però havent-me guanyat les garrofes de jove escrivint articles d’enciclopèdia durant uns quants anys (a Salvat, a la GEC i a altres editorials), no m’hi penso tornar a posar ara, arribat a la vuitantena. Em limitaré a recordar a la comunitat d’editors i administradors viquipedistes, tot donant-los una enhorabona entusiasta per l’aniversari, que la primera regla d’or que em van ensenyar fou la d’evitar taxativament les opinions i els judicis de valor en els articles d’enciclopèdia. Més equitat i neutralitat en els temes polítics li aniria molt bé a Viquipèdia i li aniria molt bé al país.
Jo vaig haver de buscar “influències” per compensar l’assetjament d’un “supervisor” que s’atrubuïa la capacitat de fer-me partidari de l’Estat català -magnificant així la meva opinió crítica sobre l’Estat espanyol expressada en un article-, d’escapçar altres aspectes del meu perfil i d’atribuir-me un llibre que no havia escrit. Tot això malgrat el meu prec reiterat de rectificació. Era, evidentment, un activista independentista que no controlava la seva malvolença envers un socialista dels nassos. Caldria que la Viquipèdia establís algun mecanisme per compensar les extralimitacions dels activistes de tots els signes, potser una finestreta on rebre queixes, poder-les verificar i compensar-les quan correspongui.