Raimon Obiols: L’apunt del dia/157 («Que la sangre, si tiene que correr, sea la de Sánchez y sus aliados»)
«Que la sangre, si tiene que correr, sea la de Sánchez y sus aliados»
24 de juny de 2024
«Estas próximas generales, bien lo sabemos, se van a disputar a cara de perro porque para la izquierda todo gira y depende de estar en el poder. El centro-derecha tiene una doble responsabilidad ante sí. Por un lado, llevar a buen puerto las negociaciones que hagan falta para desalojar de cuanto sitio sea posible al PSOE, Podemos y sus secuaces. Y en segundo lugar, hacer una campaña electoral donde la sangre, si tiene que correr, sea la de Sánchez y sus aliados». Ho va escriure, el passat 3 de juny, Rafael Bardají, que es presenta com l’ideòleg de Vox.
En una entrevista a El Mundo , fa quatre anys, havia declarat «Reconozco que Vox puede incurrir en excesos verbales. Las redes sociales potencian esos excesos. Yo soy más moderado». O sigui que hem d’interpretar que la sang que invoca és metafòrica.
Quan, a la primavera de 2019, Anne Applebaum estava preparant el seu llibre «L’ocàs de la democràcia: La seducció de l’autoritarisme», va viatjar uns dies a Madrid per mirar d’entendre què significava el sorgiment de Vox. Va conversar amb Bardají, que havia estat assessor del ministeri de Defensa durant els governs d’Aznar (amb Eduardo Serra i Federico Trllo). L’any 2018, Bardají havia estripat el carnet del PP i s’havia afiliat a Vox. Era molt crític amb el que anomenava el «rajosorayismo». En canvi, assegura que segueix tenint una bona relació amb Aznar: “Él creó un partido donde estaba toda la derecha, una gran tienda para todos. Fue un gran líder, pero ahora la oferta se ha diversificado. Andalucía ha demostrado que la derecha puede crecer de otra manera. Hay que modernizar la forma de entender el mundo de la política, ahora las reglas han cambiado y mi ex jefe en eso se quedó atrás».
Bardají va ser director de política internacional de la FAES, el laboratori d’idees del PP, entre 2004 i 2016. De jove havia intentat entrar a la carrera diplomàtica, però no reeixí. Va viure als EUA, on entrà en contacte amb els grups neoconservadors. Es vanta d’haver preparat les classes d’ Aznar a la Universitat de Georgetown, d’haver-lo aproximat a Bush, i fins i tot de ser l’artífex de la foto del «trio de les Açores». Sembla una mica mitòman.
Volia ser una mena de Steve Bannon espanyol (el trobava «una persona fascinante, un gran intelectual»). Li van passar les ganes d’imitar-lo quan l’antic conseller de Trump va ser detingut i acusat d’enganyar a donants que havien pagat per construir el mur al llarg de la frontera amb Mèxic (el judici de Bannon en el cas «We Build the Wall» («Construim el mur») començarà el 27 de maig de 2024).
En el seu llibre, Anne Applebaum va resumir així la conversa que va tenir amb Bardají: «La cosa més important que em va dir Bardají fou: «Estem entrant en un període en què la política s’està convertint en una cosa diferent. La política és una guerra amb altres mitjans: no volem que ens matin, hem de sobreviure… Crec que la política avui significa que qui guanya s’ho queda tot».
P. S.- Bardají diu que li encanta el mal nom amb el que és conegut a Madrid: el Darth Vader de Vox. Diu que li va posar «alguien del CNI. Cuando estuve en el Ministerio de Defensa, era partidario de reformar los Servicios de Inteligencia e hicieron lo posible por desautorizarme. Creían que me iba a enfadar. Al contrario. La Guerra de las Galaxias me gusta mucho».
