Raimon Obiols: Les dues reencarnacions del general Patton

La imatge de Richard “Bigo” Barnett quedarà gravada per sempre en la memòria de milions de persones.  La fotografía que el mostra espatarrat en el despatx de Nancy Pelosi,  la presidenta del Congrés estatunidenc, amb els peus damunt l’escriptori i els braços oberts en senyal de triomf, esdevindrà el símbol visual de l’assalt del trumpistes al Capitoli. 

Barnett no és simplement un vàndal (“He deixat una moneda de vint-i-cinc centaus  en el despatx per mostrar que no he vingut a robar“, ha dit). El seu motiu per ocupar el despatx era un altre: té una fixació amb Nancy Pelosi, perquè la representant demòcrata parla críticament dels “nacionalistes blancs“. 

“Collons, som nacionalistes. Tu no ho ets?  Llavors fot el camp del nostre país“, va escriure Barnett en el seu compte de Facebook. I ho ampliava així: “Ara tenim un terme que s’ajusta a mi i a molts altres i tracten de convertir-ho en una cosa dolenta. Sóc blanc. Això no es pot negar. Sóc un nacionalista. Poso la meva nació en primer lloc“.  

Richard “Bigo” Barnett administrava el compte de Facebook amb el nom de “George Reincarnated Patton” (George Patton reencarnat).

És inevitable recordar que a Catalunya vam tenir, el 2007, la primícia d’una altra reencarnació del general Patton, quan es publicà el llibre “Democràcia a sang freda” de David Madí, aleshores secretari de comunicació i estratègia de Convergència.

A la portada, una caricatura de l’estratega convergent caracteritzat com el general George Patton, amb botes de muntar, fusta,  medalles   i, al fons, les barres catalanes en comptes de les dels EUA. (“Ha estat ell,” – va aclarir el seu editor – “la portada és la que ell ha plantejat i  ha volgut“.

És un llibre que s’ha de llegir perquè té de tot, des de profundes reflexions (“Serem un suburbi de Madrid o serem l’Holanda o la Irlanda de la Mediterrània“) fins a crítiques d’una gran finor als seus adversaris d’aleshores: “La dona de Carod-Rovira feia saber als catalans que el seu marit era un magnífic amant. Quan ho vaig llegir, em va venir al cap una frase mítica de Mikimoto sobre la monòtona vida sexual de les tortugues”.

Però el més destacable és la frase atribuïda a  Patton que Madí situà en el  frontispici del llibre: 

“Cap bastard ha guanyat una guerra morint per la seva pàtria. Només s’han guanyat guerres fent que molts altres estúpids bastards morin per la seva“.

(Comentant la citació, Màrius Serra, va escriure: “Sorprèn que Madí importi al català una mala traducció hereva dels doblatges de l´Espanya franquista“. El “bastard” anglès no és  el bastard català. Cal traduir-lo, com deia Serra,  per les “deu lletres de les tres paraules”). 

Cinc morts en el Tsunami del 6 de gener en el Capitoli no són poca cosa. La frase de Patton planteja una qüestió essencial, que no és simplement política, sinó moral.  Poden fer-se experiments polítics de risc elevat, quan les seves conseqüències negatives afecten molt greument als demés?

Haurien de plantejar-s’ho els Patton reencarnats, tan si van a la primera línia de foc com si es mantenen a distància, en els estats majors. El filòsof Mario Bunge deia que “a gran escala, avançar per assaig i error és   exposar-se a la catàstrofe“.