Raimon Obiols: L’apunt del dia/383 (Marc Bloch i les «fake news»)
Marc Bloch i les «fake news»
26 de novembre de 2024
Macron va anunciar ahir, en l’acte de commemoració dels 80 anys de l’alliberament d’Estrasburg, que les cendres de Marc Bloch seran dipositades al Panteó.
Als 28 anys, essent professor d’història, Marc Bloch va combatre a la guerra del 14 i va ser ferit en combat. Als 53 anys, amb França ocupada, es va incorporar a la Resistència i va ser afusellat pels alemanys (el 16 de juny de 1944). Va deixar escrites unes obres formidables, d’excepcional interès.
Ara que es parla tant de «fake news», i se solen presentar com si es tractés d’un fenomen inèdit motivat per les xarxes digitals, és utilíssim llegir el seu breu assaig, Réflexions d´un historien sur les fausses nouvelles de la guerre (escrit fa més d’un segle, el 1921).
Bloch hi estudià com neixen i es propaguen les falses notícies en temps de guerra, i la forma com són llançades i explotades. Les seves anàlisis i reflexions tenen una actualitat extraordinària i són molt útils a l’hora d’intentar entendre la proliferació i l’eficàcia actual de les «fake news».
Vegeu, per exemple, aquest fragment que ens alerta del fet que les falses notícies no sorgeixen del buit; que contenen sempre, per sota de la mentida, una certa veritat, en la mesura que assenyalen el context propici que fa que es viralitzin:
«Una notícia falsa neix sempre a partir de representacions col·lectives que preexisteixen al seu sorgiment; només és aparentment fortuïta o, més precisament, tot el que hi és fortuït és l’incident inicial, absolutament insignificant, que desencadena la posta en marxa de la imaginació; però aquesta posada en moviment només té lloc perquè les imaginacions ja estaven preparades, fermentant en silenci.
Un esdeveniment o una percepció inexacta que no anés en la direcció cap a la qual ja tendia la ment de tothom, podria constituir, com a molt, l’origen d’un error individual, però no d’una falsa notícia popular i àmpliament difosa.
Si puc servir-me d’ una expressió a la qual els sociòlegs han donat sovint, al meu entendre, un valor massa metafísic, però que és còmode i, al capdavall, ric en sentit, la notícia falsa és el mirall on “la consciència col·lectiva” contempla les seves pròpies característiques».
Per a Marc Bloch, la notícia falsa «no es difon, no s’amplifica, no viu, en definitiva, més que amb una condició: trobar en la societat on s’escampa el caldo de cultiu favorable. En ella, inconscientment, els homes expressen els seus prejudicis, els seus odis, les seves pors, totes les seves emocions fortes». Atribuí a la censura de guerra (que motivava que l’opinió prevalent a les trinxeres fos que «tot podia ser veritat menys allò que es deixava imprimir») la causa d’«una renovació prodigiosa de la tradició oral, mare antiga de les llegendes i dels mites“. Ara és Internet.
P. S.– He escrit altres apunts sobre Marc Bloch:
Comprendre el passat, ni orgull ni vergonya
