Raimon Obiols: L’apunt del dia/380 (Sobre la ideologia de Trump)
Sobre la ideologia de Donald Trump
13 de novembre de 2024
Branko Milanovic es demana, en un interessant article (aquí en castellà) si Trump té una ideologia, i es diu a si mateix que la pregunta és una mica absurda, perquè de fet tothom en té una d’ideologia. Si intuïtivament creiem el contrari és perquè sovint la ideologia de les persones és una amalgama de peces de procedència diversa i es fa dificil, per tant, posar-hi un nom, una etiqueta («però això no vol dir que no sigui una ideologia», diu Milanovic).
En la seva opinió, les dues etiquetes que des de l’esquerra se solen atribuir a Trump («feixista» i «populista») són errònies. Tenen una finalitat de denigració, i no serveixen per a descriure bé ni a Trump ni al conglomerat que li ha donat suport. El trumpisme no és pròpiament feixista (no és un nacionalisme expansionista, no posa èmfasi en el poder de l’estat, no rebutja explícitament el multipartidisme, no és corporativista, no adora quasi religiosament el partit, i l’estat). Tampoc el terme «populista» és adequat, perquè és imprecís i simplement l’usem per a criticar els polítics «que guanyen eleccions i ens desagraden».
Els trets principals que caracteritzen la ideologia de Trump, segons Milanovic, són els següents:
1/ Trump és un mercantilista, un negociant transaccionalista. «El mercantilisme és una doctrina antiga i consagrada», escriu Milanovic, «que considera l’activitat econòmica, i especialment el comerç de béns i serveis entre els estats com un joc de suma zero». Trump creu que el comerç és una guerra per altres mitjans i que el principal rival o antagonista dels Estats Units és la Xina. La resposta natural és la política mercantilista, però Trump serà un negociador, un «transaccionalista»: si la Xina accepta vendre menys i comprar més, ja es donarà per satisfet. A diferència de Biden, no intentarà soscavar o canviar el règim xinès. «A diferència del que molta gent creu» diu Milanovic, «crec que Trump és bo per a la Xina (tenint en compte les alternatives)».
2/ Trump és un empresari a la recerca del màxim benefici (un «Profit-making»). El sector privat, segons la seva opinió, es veu boicoetejat per burocràcia, reglaments, normes i impostos. Si ets un capitalista que no paga impostos, simplement demostres que ets un bon empresari. Els impostos sobre el capital han de ser inferiors als impostos sobre el treball. S’han de simplificar o eliminar les regulacions i reduir els impostos. En això, Trump no és original: és la mateixa doctrina d’ençà de Reagan («Bill Clinton inclòs»).
I, 3 / Trump és un «nacionalista» anti immigrants i anti imperialista (els dos qualificatius són bàsics, creu Milanovic. «Quan parlem (diguem) de nacionalisme japonès», escriu, «ens referim als japonesos que volen excloure ètnicament els no japonesos de la presa de decisions o de la presència al país, o ambdues coses. El mateix passa amb els nacionalismes serbis, estonians, francesos o castellans». No és el cas del trumpisme, ètnicament heterogeni, que es focalitza fonamentalment en el rebuig dels «nous immigrants».
D’altra banda, el trumpisme -diu Milanovic-, és «anti imperialista» perquè creu que els EUA són una nació poderosa i rica que ha de defensar i, quan cal, imposar els seus interessos; però no «la nació indispensable” (en paraules de Madeleine Albright), amb una missió intervencionista global, «imperial». El seu paper no és redreçar els errors del món (en la visió idealista d’aquesta doctrina) ni malgastar els diners en persones i causes que no responen als seus interessos (en la visió realista).
Aquestes tres característiques, que configuren una mena de ideologia sincrètica i extrema de postulats ultraliberals, estàn ben vistos per Milanovic (que és economista). Però em sembla que el retrat ideològic de Trump ha d’incloure un altre aspecte bàsic de les posicions de Trump: el seu autoritarisme i les seves posicions en les «guerres culturals», factors que, des del meu punt de vista, expliquen en molt bona mesura els resultats que ha obtingut en les recents eleccions. En tot cas, l’anàlisi de Milanovic em sembla utilíssima per a avaluar la ideologia de Trump i mirar de preveure què en podem esperar.
