Diu Mas-Colell
22 d’octubre de 2024
Els amics americans d’Andreu Mas-Colell creuen que Kamala Harris guanyarà la cursa presidencial als EUA, d’ací a quinze dies. Ell no ho té clar i comenta avui, en un article a La Vanguardia, les possibles repercussions d’una nova presidència Trump a Europa i Espanya.
Pel que fa als afers europeus, Mas–Colell diu que «Trump iniciarà un procés d’aproximació a Putin. Personalment l’admira i, durant la seva presidència, Putin va saber seduir-lo per la banda en què Trump és mes sensible: la vanitat. Si només fos això, tot quedaria en anècdota, les forces de fons acabarien prevalent. El problema per a Europa és que les forces de fons empenyen en la mateixa direcció. Si per als EUA l’enemic principal és la Xina, un sentiment que Trump comparteix amb passió, té molt sentit que la realpolitik recomani intentar allunyar Rússia de la Xina. Si per aconseguir-ho, el preu és Ucraïna i refredar la relació amb Europa, Trump ho farà. És més: en el cas d’Ucraïna pagarà a l’avançada».
Resultat? «Ucraïna haurà de claudicar amb unes condicions poc honorables per Europa. Tant de bo m’equivoqui», escriu Mas-Colell.
En canvi, pel que fa a la continuïtat de la coalició de vots que va fer possible al Congrés la investidura de Pedro Sánchez, Mas-Colell es mostra més optimista i recomana realisme: «L’estabilitat desitjable d’aquesta coalició implícita exigiria de cada membre que renunciés a màxims i que votés lleis que no el satisfan del tot, sempre que d’aquestes també n’hi hagi que el satisfan molt. També, evitar desgastar el Govern de l’Estat amb retòrica o maniobres parlamentàries».
Han de fer-ho, diu, «perquè la victòria de la coalició de l’enderroc, ara o a les properes eleccions generals, no seria la victòria de Feijóo sinó la d’Ayuso i Aznar. El que està en joc no és qui governa, sinó si el discurs d’Ayuso “España es Madrid” (i implícit: “Madrid soy yo”) s’imposa. El PNB ja ho ha vist i és ben desitjable que ERC i Junts també ho vegin i actuïn en conseqüència».
