La seguretat, la cohesió, la convivència i una societat d’oportunitats són bons motius per continuar esforçant-nos cada dia a Salt amb esperança. Necessitem, però, l’ajut de la Generalitat de Catalunya i de l’Estat. L’èxit de les nostres propostes per ser un sol poble ha de convertir-se en un exemple de la consecució de la cohesió i la fortalesa social a tot Catalunya.
A Salt, després d’una setmana de crispació social a causa d’accions delictives -la crema de motos, de cotxes i de contenidors-, la manifestació del dissabte 22 de gener ha contribuït de manera decisiva a mantenir el sentit comú i la convivència al nostre poble. S’ha aconseguit gràcies a concentrar milers de persones al voltant d’un missatge senzill i poderós: volem viure a Salt en pau i bé.
Al govern de l’Ajuntament de Salt no ens resignem davant de les dificultats i hem desenvolupat un pla estratègic per afrontar-les. De moment, la societat civil i el compromís de l’Ajuntament amb els veïns i veïnes han aconseguit aturar la tensió i la crispació, però ja és hora de compromisos ferms més enllà de les paraules i dels discursos. La política honesta és continuar treballant cada dia a favor de l’esperança i en contra de la resignació, tal com fa molta gent a Salt.
En primer terme, però, hi ha la seguretat. Aquesta és una qüestió clau que s’ha de solucionar amb urgència. Els veïns i veïnes no podem conviure amb persones que insulten, agredeixen, roben o atempten contra les normes cíviques i de convivència. La llei s’ha de complir de manera més rigorosa i estudiar si s’ha d’impulsar reformes legislatives. La Generalitat i l’Estat han d’assegurar l’ordre. Quan algú roba, no pot ser al carrer l’endemà. Jo comprenc els veïns i veïnes que vénen a queixar-se’m directament d’això i les autoritats ens han de donar solucions. Aquestes reivindicacions són justes.
Estem desenvolupant alguns eixos per afrontar el creixement de població nouvinguda. Salt ha crescut entre un 6 i un 43% durant la primera dècada del segle XXI. Aquest és un canvi de moltes conseqüències. S’hauria d’haver afrontat amb valor per mitjà d’una aposta diferent. S’hauria d’haver invertit més en educació, sanitat i serveis socials. Quan això no es va fer, es va crear una fractura de desprotecció social, tant per a autòctons com per a nouvinguts, que patiren una disminució del seu benestar per residir en un lloc amb un percentatge alt d’immigrants.
La primera cosa que hem de fer és continuar prenent decisions polítiques amb valentia. En aquesta legislatura ho hem fet. Tenim un pla signat amb la Generalitat de Catalunya i l’Estat per reformar el sector centre de Salt. Tenir tants pisos al cor de la ciutat ha causat problemes. Alguns carrers i places públiques estan col·lapsats. Pisos sobreocupats. Els bancs, que són propietaris de molts pisos, se n’han desentès. Escales comunitàries amb males condicions. Per tant, cal actuar per crear espais verds, esponjar, tenir voreres més amples. Construir una ciutat més amable i cívica. Les actuacions urbanístiques beneficiaran tothom i, sobretot, crearan les condicions necessàries per tal que Salt recuperi els pilars fonamentals de cohesió. Els resultats no seran immediats. Les situacions complexes requereixen solucions estructurals, d’efectes lents però profunds.
Tots els veïns i veïnes hem de creure que és possible recuperar la plena convivència en pau i bé per mitjà d’un compromís actiu amb el civisme i l’educació. Les nostres escoles i instituts han de continuar desenvolupant una intensa feina per crear perfils preparats per incorporar-se al mercat de treball. L’educació és la millor garantia que l’ascensor social funcioni i hi hagi una veritable igualtat d’oportunitats. També hem d’aconseguir prestigiar l’escola pública de Salt de manera que totes i tots els pares i les mares vegin, en la nostra escola pública, una oportunitat per a l’aprenentatge i l’excel·lència. L’educació, però, va molt més enllà. És una actitud. Una actitud en contra de les accions incíviques. I en aquest sentit Salt ha de ser també vila educadora. Continuar construint el nostre poble sobre una base de drets i deures. El civisme i l’educació han de ser peces clau per poder viure en pau i bé.
Tinc tota l’esperança en el futur de Salt, perquè en conec els atributs de poble fort i articulat. Hi va haver un grup d’home i dones, fa anys, que va creure que Salt podia ser un poble independent. Tenien fe en les capacitats dels seus veïns i veïnes i ho van aconseguir. Ara és el moment de creure que torna a ser possible un gran horitzó per unir-nos. Quan ho hem passat malament, hem unit les nostres mans, les de tots i totes, per assenyalar una ruta de sortida i de benestar. Un grup d’homes i de dones va assenyalar una sortida per als problemes durant la manifestació del dissabte 22 de gener: unitat. La política honesta és continuar lluitant cada dia, perquè l’esperança en el futur és una convicció arrelada i indestructible.
El Periódico
