El gràfic de Minard sobre la «Grande Armée»
26 de setembre de 2024
Ahir vaig tenir una breu discussió amb una de les meves filles. Comentant-me que ensenya als seus alumnes el gràfic de Minard sobre la campanya russa de Napoleó, i que queden fascinats, em deia que ella va tenir notícia del gràfic a través d’un dels meus apunts. Em sembla que no, però és igual. Els temes de semiologia gràfica sempre m’han interessat molt, i fins i tot, gràcies a la gentilesa del catedràtic Joan Vilà Valentí, vaig arribar a donar cursets de cartografia temàtica, fa molts anys, a la facultat de geografia de la UB, rescabalant-me dels anys que hi havia estat proscrit pel franquisme.
Quan de jove treballava a la Comissió Mixta de Coordinació Estadística, dirigida per l’enyorat Lluís Carreño, jo tenia com a llibre de capçalera la «Sémiologie graphique» de Jacques Bertin (una obra precursora que ara ha celebrat el cinquantenari). Bertin, definia la seva tasca com una elaboració de «la part racional del món de les imatges». És cert, però no del tot, perquè aquestes representacions gràfiques de dades estadístiques poden arribar a tenir una gran força emotiva.
Un gràfic estadístic ben fet, pot impressionar per la seva eloqüència visual. El «Gráfic de Minard» s’ha fet famós perqué t’impacta immediatament. Permet captar d’un cop d’ull les dimensions d’una tràgica aventura militar; i després, en una segona lectura més atenta, esbrinar-ne les vicissituds i els detalls.
La brutalitat gràfica d’aquesta imatge, que es completa amb una sofisticada i meticulosa utilització de les dades numériques, permet copsar la magnitud de la tràgica derrota de la Grande Armée napoleònica a Rússia. És d’una eficàcia comparable a les descripcions de «Guerra i pau» de Tolstoi, o a les pintures de Nicolas Charlet i Denis Raffet.
Edward Tufte, una autoritat en el camp de la visualització de dades, diu que «tal vegada és el millor gràfic estadístic que mai s’ha dibuixat». No ho sé, però és un gràfic genial. Podria ser el símbol de les grans aventures militars i polítiques fallides.
Charles Joseph Minard (1781–1870), que el publicà als 88 anys, situà en una única imatge bidimensional sis variables: dimensió de l’exèrcit napoleònic, Direcció del moviment d’avenç i retirada de les tropes, latitud i longitud de les seves successives posicions, i evolució de la temperatura en el transcurs de la retirada.
El nombre de soldats és representat per l’amplària dels traços beige (l’anada) i negre (retirada), a raó d’un mil·límetre per cada deu mil homes. Les xifres són apuntades a intervals regulars. El contrast de les amplàries mostra la dimensió de la desfeta.
Les temperatures (en escala Réaumur) apareixen indicades en la part inferior i han de ser llegides temporalment de drets a esquerra: mostren fins a quin punt el fred fou un factor fonamental de la derrota.
.