Ahir al vespre, mentre mirava tweets després de sopar, vaig veure un comentari de l’alcaldessa de Campdevànol, la Núria López, en el que deia que al PSC li calia fer un Congrés de baix a dalt, escoltant les bases i totes aquelles reflexions que caldrà anar fent des de ja mateix per tal d’evaluar els motius pels quals el PSC s’ha enfonsat a les eleccions autonòmiques i municipals i posar fil a l’agulla.
Per donar suport a aquesta idea vaig crear el hastag #congresdesdebaix, sense saber el gran seguiment que tindria. Unes hores després, més de 320 tweets en fan referència i ja han intervingut persones com en Raimon Obiols, la Montserrat Tura i la Dolors Colell, entre molts altres.
Alguns mitjans de comunicació digital ja parlen de “revolta” de les bases del PSC. I la veritat és que són un xic exagerats. El que si és cert és que hi ha un munt de companys del partit que consideren que cal canviar moltes coses. A les darreres eleccions autonòmiques el PSC va obtenir els pitjors resultats de la seva història, i en aquestes municipals les candidatures socialistes han perdut gran part de la força municipal que històricament ha estat en mans del PSC. A partir de l’11 de maig, ja no podrem dir, ni de bon tros, que el 75% dels ciutadans de Catalunya té un alcalde o alcaldessa del PSC.
Per tot això, cal obrir un procés de reflexió. Els que vulgui esperar a l’octubre, que ho facin. Però mentre, la resta ja anem pensant sobre allò que no s’ha fet del tot bé i sobre les decisions que s’han pres vulnerant principis bàsics del partit i dels seus electors.
Des del meu punt de vista, el proper Congrés del PSC s’hauria d’haver programat per al juliol i no per l’octubre. Portem mig any sense líder, ni projecte ni discurs, i no hi ha cap motiu lògic per allargar-ho 5 mesos més. En tot cas, i tot i que les cares visibles del PSC són gent apoltronada que porten massa anys al càrrec, o de càrrec en càrrec, el problema és de continguts i de maneres de fer. Les cares són el de menys, mentre no siguin les de sempre.
Ha arribat el moment de recuperar la il·lusió. Cal trencar i superar els vicis de tants anys de governs socialistes arreu. Cal renovar les cares, les idees i les maneres de fer. Cal aparcar els cotxes oficials i tornar a trepitjar carrer. S’ha de tornar arribar als joves, perquè segons quines figures molt institucionals i serioses és obvi que no han estat capaços de fer-ho. Cal, doncs, tornar a sumar, i per això cal superar la feixuga cantarella de les ànimes del PSC. Som un partit gran, i cal obrir-lo encara més. Sense etiquetar. I, això si, essent coherent entre el que es defensa a Catalunya i a Madrid. Cal tornar a les polítiques progressistes, deixar de recolzar mesures conservadores, per molt imposades que ens puguin venir, i saber plantar cara davant de les injustícies i no conviure-hi de forma passiva. Calen, obviament, moltes coses. I per tot plegat, serà necessari disposar dels suficients espais de debat per construir un nou projecte col·lectiu, integrador, i amb el que s’hi puguin sentir còmodes quantes més persones millors, tinguin o no el carnet del PSC.
La iniciativa #congresdesdebaix no és res més que la voluntat d’escoltar i ser escoltats, de recollir propostes de tothom qui en vulgui fer i poder generar espais de debat sans i constructius. De moment, ja estem tenint cert ressó:
Diari Ara: “El PSC també té els seus indignats i reclama un congrés des de baix”
E-Noticies: “Revuelta en las bases del PSC: la alcaldesa de Campdevànol Núria López y el concejal de Sant Feliu de Codines Arnau Ramírez crean el hastag #congresdesdebaix”
Per altra banda, també s’ha pronunciat sobre aquesta iniciativa per fomentar la participació i recollida d’idees de les bases el president del Grup Parlamentari Socialista al Parlament, Joaquim Nadal: “prefereixo els canvis que venen des de baix que no pas des d’alt; m’estimo més que el moviment sorgeixi de la base de la piràmide que de la cúspide”
Hola companys a Balears hem creat el hastag #congresdesdebaixib si voleu compartir idees el podeu utilitzar.