Aquests dies s’ha parlat als mitjans d’en Romà Planas, que a l’alcaldia de La Roca del Vallès fou mentor del President Illa. Quaan jo era candidat i feia campanyes, amb en Romà, que m’acompanyava sovint, vam fer molts quilòmetres plegats. Un dia -devia ser l’any 1988– em va regalar un llibre polític que tenia èxit a França. Es titulava «Que le meilleur perde» («Que perdi el millor») i era molt divertit. Publicat el 1986, se’n van vendre 120.000 exemplars, i se’n van fer reedicions el 1997 i el 2002, actualitzades en funció dels canvis polítics a França (de la presidència de Mitterrand a les de Chirac i Sarkozy).
La tesi central del llibre era que, en contra de les aparences, el «desig profund» dels candidats en unes eleccions no és guanyar sinó perdre, i que les campanyes no han de ser contemplades com una cursa per a conquerir el poder sinó exactament pel contrari: per a no conquerir-lo, o per a perdre’l com més aviat millor. Sols així, sostenien els autors, pot explicar-se l’enorme quantitat d’errors, pífies i disbarats que els candidats solen cometre.
En conseqüència, el llibre donava una llarga sèrie de consells i recomanacions, no per a guanyar eleccions i arribar al poder, sinó per a perdre-les i gaudir dels evidents avantatges d’estar a l’oposició.
Aquests dies he repassat aquell llibre i he pres nota d’aquestes receptes infal·libles (si es vol perdre). Les veig ara com consells pòstums d’en Romà Planas. Són les següents:
👉 fer promeses absurdes,
👉 formular previsions equivocades,
👉 prendre posicions brusques i extremades,
👉 minar la base electoral pròpia,
👉desmoralitzar els teus militants,
👉 provocar crisis incomprensibles,
👉 barallar-te amb els altres líders del teu propi camp,
👉 quedar atrapat en mentides evidents,
👉 no fer mai el que dius i no dir mai el que fas,
👉 passar-te de llest,
👉 signar llibres que no has escrit,
👉 ocupar-te de tot,
👉 massacrar la llengua,
👉 servir plats reescalfats,
👉 fer-te l’indispensable,
👉 etc.
«El poder és una càrrega insuportable, l’oposició una situació de somni», deien els autors del llibre que em va regalar Romà Planas. Per això, afirmava el llibre, el veritable objectiu dels polítics no és la victòria sinó la derrota. Aquesta tesi, naturalment, no l’hem de prendre al peu de la letra, però no l’hauríem de menystenir. Pot explicar, per exemple, la recent decisió de Macron de convocar eleccions amb el resultat de perdre-les, per no citar casos més propers.
Parlant del Grup Emprius que ell impulsava, Romà Planas va dir, en una entrevista a la revista El Temps: «No som neutrals. Fem i farem campanya sempre per dues persones en aquest país: Pasqual Maragall i Raimon Obiols». Avui, evidentment, hi afegiria el nom de Salvador Illa.
En aquell llunyà 1988, veient les coses amb realisme, i fent de necessitat virtut, en Romà em va regalar un llibre que m’ha estat d’una gran utilitat. El recomano.
