Raimon Obiols: L’apunt del dia/354 (Front Popular: victòria, reptes i bons desitjos)

Front Popular: victòria, reptes i bons desitjos

8 de juliol de 2024

Segons les primeres estimacions, a la segona volta de les legislatives franceses, el NFP ha arribat en primera posició (tindrà de 172 a 192 escons),  seguit pels macronistes d’Ensemble (de 150 a 170), i amb el RN de Le Pen en tercera posició (132 a 152). La crida a un «front republicà» feta pel NFR i (amb menys coherència) pels macronistes ha estat escoltada.

És important tenir en compte que es tracta, per damunt de tot, d’una victòria de la gent corrent d’esquerra, més que pròpiament dels partits.  Una vegada més s’ha confirmat que la democràcia pot recolzar-se en el bon sentit compartit, si els partits democràtics fan les coses mínimament bé.

Fa alguns anys, el dirigent socialista Lionel Jospin va dir que França «més que prefeixista és postrevolucionària». Les dues pulsions s’han mostrat clarament en aquestes eleccions, i la segona («Llibertat, igualtat, fraternitat») ha mostrat una vegada més ser majoritària. Els quatre partits del NFP (La France insoumise, el PS, els ecologistes i el PC) han seguit l’anhel popular, han tingut l’encert de respondre a aquesta voluntat de base, progressista i unitària.  Però els seus dirigents ho han fet una mica a reculons, aparcant (i no del tot!) les seves rivalitats i querelles. Ara podrien estropellar les coses. Mélénchon va precipitar-se ahir a la nit a fer un discurs tribunici i maximalista («cap arranjament o combinació seria acceptable»), refusant «entrar en negociacions» amb la coalició de Macron (un nou govern d’esquerres «ha d’aplicar el seu programa i només aquest»). És fàcil de dir (té eco momentani entre els seus seguidors), però és difícil de dur a la pràctica quan no es té (com és el cas) la majoria absoluta. A l’Assemblea nacional es configuren, amb fronteres poroses, tres grans blocs. Per tal de governar, les esquerres hauran d’establir acords, bastir consensos, com és el cas a altres països europeus (Espanya entre ells).

Però a França,  almenys fins ara, les esquerres només han estat «fraternals» i dúctils en situacions d’emergència. El gen jacobí,  el centralisme de casta parisenca i el relativisme «postmodern» i tecnocràtic han fet bastantes destrosses en el passat. Ara tenen al davant el repte de superar aquells trets negatius, que les havien allunyat d’una part consistent de les classes populars. 

Allò que en els propers temps passi en el camp de l’esquerra serà decisiu a França i molt important a Europa. La correlació entre els quatre partits del NFP ha canviat. Els «insubmisos» obtenen de 68 a 74 escons (més o menys els que tenien). El PS duplica el seu contingent (tenien trenta diputats i en tindran entre 63 i  69. Els ecologistes obtenen de 32 a 36 escons (en tenien 23), i el PC n’obté de 10 a 12. 

A curt termini hauran de mantenir la unitat acordant posicions: caldrà fer una majoria de govern, aplicar el seu programa, establir unes bases estables d’entesa i confluència entre els partits.  

A mig termini, l’èxit del NFP hauria d’estimular una innovació radical de projecte i de mètodes de funcionament de les esquerres franceses. Cal superar les lacres cròniques de l’efectisme retòric, de la deriva neoliberal-tecnocràtica, del relativisme ideològic postmodern i del centralisme de casta capitalina.

És un gran moment d’alegria i no voldria fer de desbaratafestes, però cal superar aquests problemes (que també són nostres) perquè, si no, qui podria acabar guanyant és el nacionalpopulisme de l’extrema dreta, que seguirà a l’aguait. 

Com que expressar bons desitjos és permès, aquests son els trets que m’agradaria que caracteritzessin el Nou Front Popular. Que fos crític amb la burocràcia de Brussel·les i alhora intensament europeista. Que fos patriota i federalista. Que fos poc retòric i «efectista» i molt efectiu i pedagògic. Que es recolzés i enfortís els moviments socials i a la vegada fos estrictament fidel a les institucions i regles democràtiques. Que no fos «postmodern». Que no fos ni «woke», ni «antiwoke», sinó tot el contrari. Etcètera.