Raimon Obiols: L’apunt del dia /343 (Antoni Tàpies i Jordi Pujol: el dubte és permès?)
Essent de nou conseller de la Generalitat, el desembre de 2023, Joaquim Nadal escrivia: «A la sala de Govern fixo sempre la mirada en els quatre plafons d’Antoni Tàpies dedicats a les Quatre Grans Cròniques Medievals. La litúrgia setmanal del Govern descansa en aquests plafons. Passejo sovint una mirada perduda i displicent pels símbols de Tàpies. L’estricta quotidianitat, la familiaritat excessiva, fan d’aquests plafons i de la pròpia sala una realitat que sovint donem per descomptada. Però en la simplicitat despullada actual, sense tots els guarniments acumulats i només amb la difuminada presència de l’enteixinat daurat i les làmpades de Murano, s’hi acumula el pòsit de centúries d’història i d’episodis contradictoris».
Un d’aquests «episodis contradictoris» l’evocava fa pocs dies Guillem Martínez al digital CTXT:
«Durant un viatge privat de Prenafeta i Pujol a Washington, als 80, i després de constatar que Washington és un monument nacional urbanístic aclaparador, (Prenafeta) va convèncer el seu cap de la necessitat de fer alguna cosa semblant a Catalunya, si bé van començar amb humilitat, encarregant un quadre a Tàpies, que presidiria la saleta del Consell de Govern. La pega és que Pujol, un home que sopava mortadel·la, tenia, paradoxalment, el nas molt fi per a l’art contemporani. No li agradava cap dels projectes que mostrava l’artista. Sí, s’havia acordat que el quadre aniria sobre les quatre cròniques –de fet, es titula així, al·ludint a les quatre cròniques medievals, sensacionals, escrites entre el segle XIII i XIV per Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere III–, però la cosa no avançava. Un dia, una mica molest, Tàpies –al capdavall, un professional– va entregar la seva última proposta, que, misteriosament, va especificar, seria acceptada. Hi apareixien les lletres J i P, que copaven el disseny. Es tracta de les inicials de Jaume I i de Pere III. Però, també, i més cap aquí, les de Jordi i Pujol. I, en efecte, Pujol va acceptar la proposta, que va ser pagada per sobre del seu valor de mercat –poden veure tot això al documental “Katallani”, del grup Sub; la monda, i un fabulós exercici de crítica de l´art…».
No era aquesta la versió de l’artista, segons Carles Guerra, que fou director de la Fundació Tàpies i que l’any 2018 comissarià l’exposició «Antoni Tàpies. Biografia política».
Guerra ha recordat que el pintor estava molest perquè «s’havia arribat a dir que la J i la P que es veuen en el quadre es referien a Jordi Pujol, quan resulta que són les inicials dels reis Jaume I i Pere el Cerimoniós».
D’acord. Tal vegada fou per criteris d’estirp i jerarquia que les inicials dels dos monarques són al plafó, i en canvi no hi figuren les dels altres dos cronistes, Desclot i Muntaner. Amb tot, aquestes dues grans majúscules (la J i la P) susciten la interrogació, com sol succeir amb les creus, ics, petjades i grafitis diversos, sovint subtils i críptics, rares vegades diàfans, que són tan característics de la cal·ligrafia de Tàpies.
El dubte és permès? Es pot respondre amb paraules de Tàpies: «L’ “assumpte” pot trobar-se, doncs, en el quadre, o pot estar únicament en el cap de l’espectador», va deixar escrit el pintor (1).
P. S. – El documental Katallani, que esmenta Guillem Martínez en el seu article, es troba a Youtube i l’he vist. És impagable.
________________
(1) Antoni Tàpies “Comunicació sobre el mur”, a «Tàpies En Perspectiva», MACBA, Barcelona 2004).
