Raimon Obiols: L’apunt del día/352 (Eleccions a França: Posem-nos les piles!)
Eleccions a França: posem-nos les piles!
30 de juny de 2024
Vaig conèixer Jean-Louis Bourlanges al Parlament europeu i el considero un dels caps més clarividents de la política francesa actual. A més, és simpàtic i europeista. En aquests darrers anys, ha presidit la comissió d’afers estrangers a l’Assemblea Nacional francesa. Fa un parell de dies va penjar un missatge a Facebook, que, francament, m’ha impressionat:
«Les enquestes ens diuen quel els francesos es disposen a votar pel “Rassemblement National” tot pensant, contra tota lògica, que no arribarà a governar. Així venen les grans catàstrofes. Estic horroritzat pel qüestionament programat de totes les grans opcions que des de la guerra han donat al nostre país la llibertat, la seguretat, la prosperitat i la solidaritat. Un immens daltabaix ens amenaça i ens neguem a prendre’n la mesura. Posem-nos les piles!».
Avui es vota a França, sota l’amenaça d’un avenç contundent del nacionalpopulisme. Un editorialista de Le Monde ha recordat avui el crit de «Victòria de la llibertat!» que va proferir Marine Le Pen del 23 de juny de 2016, quan un 51,9 % dels britànics votà pel Brexit. Va dir Le Pen que «vibrava amb els britànics que han aprofitat aquesta oportunitat extraordiària de sortir de la servitud». Anunciava un efecte dòmino: aviat es presentaria l’oportunitat als francesos d’«alliberar-se» d’una «UE caòtica, que s’esquerda per tot arreu», i es podria construir una «Europa de les nacions, que substituirà la UE totalitària que avui coneixem».
En l’actual campanya electoral francesa, Marine Le Pen i Jordan Bardella han tingut cura de no referir-se mai al Brexit. Però les analogies entre el referèndum britànic de 2016 i les legislatives franceses d’enguany, escriu l’editorialista de Le Monde, «són flagrants».
D’una banda, ambdues convocatòries electorals «són fruit de l’arrogància d’uns homes prou cínics per posar en joc el futur del seu país» (David Cameron va llançar la idea d’un referèndum per calmar l’ala dreta del Partit Conservador, temptada per l’euròfob Nigel Farage, i va quedar atrapat per la seva promesa. Un cop de póker similar al del president francès, «víctima de l’efecte bumerang del seu anunci sorpresa»).
D’altra banda, hi ha una segona analogia que potser és encara més preocupant. A França, com a Itàlia, els líders de l’extrema dreta saben que la confrontació pura i dura amb la UE pot espantar i alienar els votants i els mercats. De manera que han posat sordina a la seva impugnació de la UE i han dissimulat la seva eurofòbia. Després de perdre les presidencials de 2017, Le Pen va deixar de parlar de sortir de l’euro. És com si diguéssin: «hem proposat moltes coses, però en feu cas; estigueu tranquils perquè no les pensem fer». Però, qui s’ho pot creure? En vista dels resultats del Brexit, no parlen de Frexit però, com ha dit Bourlangues, el seu programa és un «Frexit en en pièces détachées». Si arribés a realitzar-se, en pagaríem les conseqüències. Toquem fusta.
Al Regne Unit, la catastròfe social, econòmica i política del Brexit és tan dramàticament ostensible que quasi ningú el reivindica. «És hora de demanar perdó?», demanen a a televisió als seus antics propagandistes, i responen amb evasives. La seva esmunyedissa resposta sol ser que «es va negociar malament». Sempre la culpa és dels altres.
Set anys després del referèndum del Brexit i tres anys després de la sortida del Regne Unit de la UE, «un nombre sorprenentment petit de persones creu que el Brexit ha estat bo per a ells o per al país», assenyala The Guardian. Només un 22 % dels britànics segueixen pensant que sortir de la UE ha estat positiu. «Una rotunda majoria de l’opinió pública creu ara que el Brexit ha estat perjudicial per a l’economia britànica, ha fet pujar els preus i ha obstaculitzat els intents del govern de controlar la immigració», resumeix el diari.
Si els nacionalpopulistes guanyessin a França, els efectes podrien ser tan catastròfics com els del Brexit al Regne Unit, i ens afectarien a tots. Un daltabaix a França podria ser una enorme batzegada europea. També nosaltres hem de seguir el consell de Bourlanges. Posem-nos les piles!
