Raimon Obiols: L’apunt del dia/340 (42 escons: justícia poètica)
42 escons
13 de maig de 2024
Ahir, en el temps de recompte dels vots, hi va haver un escó socialista que ballava a Lleida. El resultat del PSC oscil·lava entre els 41 i els 42 escons. Finalment van ser 42.
42 escons! Hi ha una certa justícia poètica en aquesta xifra, que em sembla quasi màgica («De 42 quilòmetres consta la marató», recorda avui Xavier Vidal-Folch, parlant de Salvador Illa).
És el mateix nombre d’escons que va obtenir el PSC-CpC, el 2003, quan el candidat a la presidència era Pasqual Maragall, i el mateix nombre d’escons que el PSC va obtenir l’any 1988, quan vaig tenir l’honor d’encapçalar la llista.
La gran diferència -d’enorme abast- és que per primera vegada el PSC ha guanyat en vots i en escons. Això obre un nou cicle a Catalunya, que ens ha de permetre recuperar temps mort, governar bé, millorar moltes coses ostensiblement millorables a Catalunya.
Estic segur que el president Illa ho aconseguirà, de manera excel·lent, si no prevalen boicots impotents i poca-soltes; si s’imposa un exigible patriotisme i un sentit comú elemental.
A Salvador Illa me’l va presentar, en els primers anys noranta, el meu gran amic Romà Planas, que fou l’home de confiança del President Tarradellas, a l’exili de França i en el seu retorn, i que morí prematurament essent alcalde de La Roca. D’ençà d’aleshores, he anat seguint la trajectòria d’en Salvador amb simpatia i amb la màxima atenció.
N’he tret tres conclusions: Salvador Illa és un treballador infatigable, té una llarga experiència de gestió, i és una persona íntegra, respectuosa i ben educada.
Cap d’aquestes qualitats són precisament abundants en la política d’avui, i aquest simple fet hauria de valdre per a que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, sigui quin hagi estat el seu vot del 12 de maig, li facin ara un vot de confiança.
