Raimon Obiols: L’apunt del dia/339 (Amb Illa, una nova pàgina)

Amb Illa, una nova pàgina

10 de maig de 2024

Escric aquestes ratlles poques hores abans que comenci la jornada de reflexió del 12-M. Sigui quin sigui el vostre determini (anar o no a votar, fer-ho per una llista  o altra), en una cosa podríem estar d’acord: aquestes eleccions seran un punt i apart. Marcaran un abans i un després (fins i tot si es donés la desgraciada circumstància -toquem fusta- d’una repetició).  

Voldria que el resultat electoral fes possible un govern presidit per Salvador Illa i format per socialistes i per independents íntegres i competents.

És la millor fórmula per tal de recuperar el temps mort dels darrers anys, per obrir un nou període de bon govern. Aquest  objectiu és a l’abast. Depèn del vot del diumenge. 

Deia Max Weber que el resultat final d’una acció política rarament es correspon amb les intencions primitives dels seus autors. Tenia raó, en general. Però no puc sostreure’m al sentiment que és una regla que té excepcions. Tinc el presagi que la presidència de Salvador Illa seria, no únicament la millor fórmula de govern a la Generalitat, sinó també una apreciable i contundent reivindicació retrospectiva de les intencions primigènies del socialisme català.  

El ritme de la política actual imposa la dictadura de l’instant. Patim una mena  d’intoxicació que, amb dosis creixents, fa perdre la perspectiva de conjunt, obscureix la visió de llarga durada. Sovint, els arbres no ens deixen veure el bosc. I, malgrat tot, hi ha una percepció que se m’imposa, com una evidència. Crec que un nou govern a la Generalitat, amb Salvador Illa com a president, pot confirmar de manera decisiva el sentit del projecte i de la trajectòria del socialisme català, des de la constitució del PSC (el llunyà 1978) i més enrere. 

Pel grup de supervivents (malauradament cada vegada més reduït) que va endegar la unitat socialista a Catalunya, es tractaria d’una conclusió, d’un final de trajecte? 

En part, sí. Seria una bella cloenda. Ho podem dir amb un cert modest orgull («l’orgull és l’antídot de la vanitat», deia Paul Valéry). 

I en part no, tanmateix. Perquè, en  politica, els punts finals no existeixen. Tota realització  hi és sempre inacabada, pel simple fet que la nostra vida comuna és una història  definitivament inacabable. És una història a voltes estimulant, a voltes fatigada, amb les seves intermitències i convulsions, les seves repeticions, les seves pauses i acceleracions, els seus punts i seguit, els seus punts i  a part…  

Amb el nostre vot, el  proper diumenge escriurem una nova pàgina d’aquesta història. Tant de bò sigui de bona qualitat. Tant de bo signifiqui l’inici d’una etapa d’entesa, de bon govern, de projectes compartits, de millores concretes.