Raimon Obiols: L’apunt del dia/334 (Eleccions europees: fer més, conjuntament )
Eleccions europees: fer més, conjuntament
6 de març de 2023
S’apropen les eleccions europees: seran el 9 de juny. Més de 400 milions d’electors i electores dels 27 Estats membres elegiran els propers 720 diputats i diputades al Parlament Europeu (15 més que en les eleccions anteriors).
Ara que s’està acabant la legislatura 2019-2024, ja es pot fer un balanç d’aquests darrers cinc anys. Sylvie Matelli, que dirigeix l’Institut Jacques Delors, acaba d’escriure que els resultats han sigut «com a mínim, tan inesperats com impressionants».
Inesperats, per descomptat, ho han estat. També, sense triomfalisme, es pot coincidir que, en un període ple de greus la resposta de la Unió Europea ha estat globalment positiva.
L’any 2017, quan es preparava una cimera europea a Roma per a commemorar el 60è aniversari de la Unió Europea, l’aleshores president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va presentar un document que ara resulta útil de rellegir. Es titulava “Reflexions i escenaris per a la UE27 per al 2025“, i descrivia cinc possibles escenaris de futur: 1) «Seguir igual», 2) «Només el mercat únic», 3) «Que els que volen fer més, facin més», 4) «Fer menys però de manera més eficient», 5) «Fer més, conjuntament».
L’enfocament de Juncker, summament cautelòs, prenia acta de la gran dificultat que tenien els estats per avançar en un nombre creixent de qüestions i potser la necessitat de fer una pausa. Doncs bé: de pausa no n’hi ha hagut. Aquests darrers cinc anys s’han apropat al cinquè dels escenaris («Fer més, conjuntament») que plantejava l’informe de Juncker. (En part cal atribuir-ho al fet que s’han produït, com sol succeir, contingències que els estudis de prospectiva política no poden preveure).
El gener de 2020, tres anys després d’aquell informe Juncker, va començar la pandèmia del Covid, que va impulsar (o obligar, segons com es miri) a les institucions europees a innovar ràpidament en la gestió europea de la pandèmia i en la resposta als problemes econòmics resultants. Això significà l’aprovacó d’un paquet de recuperació, amb mesures de resiliència i transició ecològica i digital, per un import de 2,3643 bilions d’euros, que, entre altres coses, implica el recurs a l’endeutament comú.
Va venir després, el febrer de 2022, la invasió russa d’Ucraïna, que ha significat el retorn de la guerra d’alta intensitat a les portes mateixes de la Unió Europea. També va impulsar (o obligar, segons com es miri) a les institucions europees a accelerar les negociacions de cara a noves ampliacions i a plantejar-se, críticament i amb urgència, el necessitari objectiu d’unificar més la seva política exterior i de seguretat comuna.
Es pot discutir si el vas és mig ple o mig buit. En tot cas, la Unió Europea es troba al mig del gual, i aquest és el gran tema de les properes eleccions europees. Les dretes i les extremes dretes sobiranistes, així com determinades enquestes (hem vist recentment al nostre país que aquestes s’usen a fons com a arma electoral) i un bon nombre de mitjans de comunicació, volen fer creure que les opinions europees es decanten majoritàriament i inel·luctablement cap a la dreta i cap al vell «sobiranisme» dels Estats nació. Pot ser, en canvi, que succeeixi el contrari.
Pot ser que les majories europees optin per assegurar i accentuar la continuïtat i l’execució dels projectes europeus empresos (de transició ecològica i energètica, de sobirania i seguretat econòmica, de política exterior i de seguretat comuna, etc.). De fet, les enquestes més serioses mostren que una majoria dels europeus considera que la Unió Europea és la escala més rellevant per aportar solucions concretes als reptes que es plantegen, i espera que la Unió Europea i els seus Estats membres prenguin les accions conjuntes que requereixen els béns públics europeus.
El seu vot determinarà quina Europa tindrem en el futur. O bé amb un avenç de les polítiques més coordinades i eficaces, o bé amb un retrocés cap a la fragmentació i les rivalitats nacionals. El canvi climàtic, l’augment de les desigualtats, els problemes de seguretat, les relacions d’Europa amb un món perillós, els reptes de competitivitat, ens exigeixen respostes que no podem assolir per separat.
És pur sentit comú, però el risc de fer marxa enrere és real. Si augmentessin els vots dels partits de la dreta radicalpopulista, i si els populars euroeus seguissin el model dels populars espanyols, ens trobaríem no sols amb un Parlament Europeu decantat a la dreta sinó amb una Europa decantada a la divisió i a la impotència.
_______________
Dos estudis recents de l’Institut Jacques Delors:
Isabelle Marchais: Un Parlement européen soucieux de renforcer son rôle sur la scène internationale.
Bruno Cautrès i Thierry Chopin: Élections européennes : répondre aux attentes d’une opinion publique fragmentée dans un « nouvel âge des incertitudes »
