Raimon Obiols: L’apunt del dia/327 (Quatre articles sobre les tractorades)
Quatre articles sobre les tractorades
11 de febrer de 2023
No és fàcil interpretar tots els elements, complexos i contradictoris, que conflueixen en les mobilitzacions pageses d’aquests dies. Una cosa em sembla evident: interpretar-les com un conflicte entre «el camp» i «la ciutat» és una manera simplista, en molts casos gens innocent, d’amagar l’ou, de camuflar els problemes reals.
Us recomano vivament la següent bateria de quatre articles, tots ells interessantíssims, que, amb enfocaments diferents i complementaris, m’han ajudat molt a entendre els problemes en joc:
1. Va obrir el foc Joan Coscubiela en un article a elDiario.es (De la lucha de clases al agravio comparativo): «Un dels paranys que ens ha parat el relat dominant de les mobilitzacions agràries és l’existència d’uns suposats “interessos del camp”, així en genèric. Es fica al mateix sac les jornaleres que cobren el salari mínim i els empresaris agraris que els hi neguen l’augment al·legant problemes de competitivitat. O la família que viu d’una petita granja i els grans propietaris que es beneficien de bona part dels fons europeus de la PAC (…) Aquest tripijoc emocional, amb forta intencionalitat ideològica, va acompanyada d’un intent de confrontar el món rural, que es presenta com a desprotegit, amb l’urbà que (en aquest discurs) es presenta sense riscos, incerteses ni problemes. En aquest sac urbà se situa al mateix nivell una mare que viu de lloguer en una habitació amb els seus fills menors, i a qui li costa mil-i-una tramitar les prestacions assistencials, i els veïns de zones residencials d’alt standing».
2. El seguí Lluís Rabell, en un article (La voz del campo) al seu blog: «No hi ha una “veu del camp”, perquè al camp hi ha diferents actors socials, amb aspiracions i interessos contradictoris. De fet, la producció agrícola europea està dominada per un model industrial i intensiu insostenible, ineficient i nociu per a la salut pública. No són les mateixes les aspiracions d’una corporació agroindustrial o un fons d’inversió, les dels grans propietaris terratinents i les principals organitzacions empresarials agrícoles… o les necessitats de les petites explotacions, atabalades pels preus que els acaben imposant intermediaris i xarxes de distribució comercial . I, per descomptat, tenen poc a veure –si no és per contradictòries– amb les precàries condicions laborals d’obrers agrícoles i jornalers».
3. Avui, a El Pais, Jordi Amat escriu que «el malestar dels agricultors ha estat silenciós i soterrat perquè impugna el mercat global i el necessari progrés verd que es proposa pal·liar els efectes tangibles del canvi climàtic. Però no és cap novetat que ens hagi sorprès quan els tractors, aquí com a tants llocs d’Europa, han ocupat les ciutats. Interpretem aquestes escenes com una forma de pintoresquisme amb què és fàcil solidaritzar-se perquè així evitem enfrontar-nos a les contradiccions d’un malestar que xoca amb les conviccions liberals. O, pitjor, busquem la connexió entre la protesta i l’extrema dreta per trobar la resposta política esquemàtica que permet no haver d’assumir el preu de les raons. Són econòmiques, es transformen en existencials i fan mal» (El malestar del campo)
4. I, també avui, Oriol Nel·lo publica una reflexió de conjunt molt lúcida al seu blog (El conflicte agrari: una confrontació de la ciutat i el camp?): «L’esclat de la conflictivitat agrària en diversos països de la Unió Europea ha provocat una onada de interpretacions i debats. No és pas d’estranyar, ja que el conflicte posa sobre la taula bona part dels reptes que les societats europees afronten: l’adaptació al canvi climàtic i els impactes econòmics de la globalització, la tensió entre la integració comunitària i la sobirania nacional, l’increment de les desigualtats i el descontentament polític. En aquests debats, prou complexos en si mateixos, un element contribueix a ocultar els interessos en joc i a dificultar la comprensió dels problemes: la reiterada interpretació del conflicte com d’un enfrontament entre el “camp” i la “ciutat”».
