Raimon Obiols: L’apunt del dia/325 (Escolant-se pel forat de l’aigüera)
Escolant-se pel forat de l’aigüera
8 de febrer de 2024
«El temps no corre a favor dels partidaris de l’amnistia», escriu avui Jordi Juan a La Vanguardia. Diu que «la negativa de Puigdemont a aprovar la llei d’ Amnistia ha donat ales a tots els sectors contraris, i pot ser que s’obrin nous fronts judicials ben aviat. Les cartes són sobre la taula: si Junts manté la seva posició, serà molt difícil que s’aprovi la llei. Això suposarà un cop per a la governabilitat de la legislatura, però sobretot serà un drama per a les famílies que esperaven l’aprovació de la llei».
El títol de l’article és «L’amnistia s’esmuny». Potser hauria estat encara més precís Jordi Juan dient que l’amnistia, en aquestes setmanes de descompte, s’està també escolant, si a Junts no decideixen tapar el forat de l’aigüera. («Esmunyir: Lliscar, passar, escórrer-se, per una estretor», «Escolar: Buidar de líquid (un recipient) a través d’un forat, d’un canal», segons el DIEC).
En una nota del mateix diari («Un òrgan minvant»), llegeixo que ahir «la imatge de la Mesa del Parlament de Catalunya a l’inici del ple era desoladora». Només tres dels set membres de la Mesa hi eren presents (la presidenta, Anna Erra, d’ERC, i Assumpta Escarp i Ferran Pedret, socialistes).
Els altres quatre eren absents: «A les baixes del republicà Ruben Wagensberg, que pateix ansietat i és a Suïssa des que va ser implicat per l’Audiència Nacional en el cas Tsunami, i de la postconvergent Aurora Madaula, que no acudeix a la Cambra des del desembre per la depressió que li ha causat l’assetjament que atribueix a membres del seu propi grup parlamentari, es van sumar els permisos per proves mèdiques d’Alba Vergés, d’ERC, i Carles Riera, de la CUP, que es van absentar a primera hora i no van arribar fins ben avançada la sessió».
Si aquesta nota crida l’atenció, no és per una raó simplement anecdòtica. Reflexa una situació preocupant; és el retrat d’un ambient polític, que detecto fins i tot des de la distància de Brussel·les: una atmosfera crepuscular, de final de trajecte, de creixent desorientació i de grans divisions entre els grups processistes (i en el seu interior), d’afebliment institucional. Em fa l’efecte que l’amnistia, i algunes altres coses també importants, corren el risc d’ anar-se’n en orris, si no s’hi posa remei. En molt bona mesura, això és avui a les mans de Junts.
Si donen suport a la llei d’amnistia, els problemes no desapareixeran per miracle; però la situació i les perspectives milloraran substancialment. Si en canvi Junts vota en contra, el resultat serà pèssim. L’anomia estarà servida, i els embolics continuaran i augmentaran fins a les properes eleccions al Parlament, que obriran una nova alternativa de govern, cada vegada més necessària.
P. S.- Els signes d’anomia processista es multipliquen, dia rere dia. Lluís Llach acaba de donar-se de baixa del Consell de la República. Ho ha explicat en una entrevista a Vilaweb, que s’ha de llegir amb atenció, perquè retrata bé les discussions i els enrevessats dilemes processistes. Al Parlament i a Parlavà s’apaguen les lluminàries del Procés.
