Perquè Milei
22 de novembre de 2023
Joan Coscubiela, a X-Twitter, ens deia ahir que «davant la elecció de Milei a l’Argentina tenim dues opcions. Una, continuar advertint dels seus comportaments psicopàtics i les seves propostes boges. Una altra, que em sembla més intel·ligent i útil, reflexionar i analitzar les raons que han dut la ciutadania argentina a votar-lo».
L’economista francesa Julia Cagé piulava en el mateix sentit:
«1/ No es combat els teus oponents denunciant el seu tall de cabell, el seu vestit, el seu vocabulari o la seva motoserra. S’ha de lluitar en el terreny de les idees.
2/ Els argentins no són imbècils, per tant hem d’intentar entendre els motius del vot a l’Argentina.
3/ Per començar, cal subratllar la responsabilitat de la dreta: Mauricio Macri va donar el seu suport a Milei; és la decisió de Patrícia Bullrich la que fa decantar les eleccions. A tenir en compte per a França el 2027.
4/ També cal subratllar la responsabilitat dels peronistes: els argentins han votat a Milei però també i sobretot contra Sergio Massa. Comprensible, amb un 143% d’inflació i un 40% de pobresa.
5/ En una paraula, deixem de dir “pobres argentins, fan qualsevol cosa”. I pensem col·lectivament en les polítiques a implementar per convèncer els més modestos de confiar en l’esquerra per gestionar bé l’economia i redistribuir. Hi ha molta feina a fer».
Cal tenir en compte un altre factor importantíssim: l’extrema dreta aprofita tots els temes que inquieten socialment (qüestions de gènere, avortament, immigració, clima, vacunes, etc.) i a partir d’ells excita reaccions contra bocs expiatoris designats. Això genera respostes i es creen processsos de retroalimentació i de polarització.
P.S.- Sobre el panorama que pot obrir-se a l’Argentina, Manel Pérez n’ha fet a X-Twitter un resum molt sintètic:
«1. Socialment anticipa un desastre. El programa econòmic implica que li sobren la meitat dels 46 milions d’argentins. La dolarització implica un programa d’austeritat i retallades sense comparació en la història del país; i probablement del món.
2. Políticament, és la guerra. Aquest programa només és aplicable amb un recurs a la repressió equiparable a l’empleat per l’anterior dictadura militar (la dels milers de desapareguts) i a la qual Milei i la seva futura vicepresidenta (Villarruel) porten tota la campanya blanquejant.
3. Quan durarà? La barbaritat del que Milei porta al cap pot desencadenar un caos tan ràpid que el seu mandat sigui més efímer que el que va viure Argentina amb el fi de la convertibilitat. Seria l’única cosa positiva: esquitxaria la ultradreta mundial, VOX inclòs».
____________
Julia Cagé és autora, amb Thomas Piketty, Une histoire de conflit politique, Elections et inégalités sociales en France, 1789-2022
Manel Pérez, subdirector de La Vanguardia, ha publicat La burguesia catalana, retrato de la élite que perdió la partida
Joan Coscubiela ha publicat Empantanados, una alternativa federal al sóviet carlista i La pandemia del capitalismo
Javier Milei és autor del llibre Pandenomics, almenys en part: té tres denúncies per plagi
