Raimon Obiols: L’apunt del dia/32 («Fer beure un ruc que no té set»)

«Fer beure un ruc que no té set»

18 de febrer de 2023

El Parlament Europeu va aprovar el dimarts passat, 14 de febrer, la fi de la venda de vehicles nous amb motor tèrmic l’any 2035. Després de mesos de debat i estira-i-arronses, els eurodiputats van votar per acabar amb la venda de cotxes de gasolina, dièsel i híbrids, fixant el 2035 com a data límit. Aleshores, només es podran vendre cotxes elèctrics (excloent el mercat de segona mà).

És un pas important per reduir la contaminació de l’aire de les nostres poblacions, i cap a la neutralitat de carboni (el transport per carretera representa ara el 20% de les emissions mundials de CO2). Europa serà el primer gran mercat que canviarà, per davant de la Xina i els Estats Units. Noruega s’havia anticipat, fixat una data límit el 2025.

“Hem arribat a un acord històric, que concilia l’automòbil i el clima, dos germans enemics“, va declarar després de la votació Karima Delli, l’eurodiputada que presideix la Comissió de Transports.

L’electrificació massiva ja és una realitat política, industrial i econòmica. És una evolució que està en marxa i mou inversions colossals. Mai s’havien venut tants cotxes elèctrics nous a Europa. L’Associació de Fabricants d’Automòbils Europeus (ACEA) va anunciar, el dimecres 1 de febrer, que els vehicles alimentats amb bateries van representar el 12,1% de les vendes a la Unió Europea el 2022.

Però els fabricants, en comptes d’aprofitar els canvis per a afavorir una transició cap a la sobrietat, aposten per la venda de vehicles d’alta gamma, més cars, més obesos i per tant més contaminants. Com més pesat és un cotxe, més energia necessita per moure’s, i per tant, bateries més grans i contaminants, perquè a les bateries hi ha cobalt i liti, de producció molt contaminant.

Els fabricants proposen automòbils massa grossos i massa grassos pel clima, i massa cars per a la majoria de la gent. Sembla una estratègia estràbica: els fabricants xinesos s’estan posicionant amb cotxes més petits i menys cars.

“El sector de l’automoció s’electritza a gran velocitat, però amb les receptes del passat”. escrivia fa uns dies  Stéphane Lauer,  a “Le Monde”, «La transició ecològica i l’electrificació de les gammes prometien vehicles més econòmics, més lleugers, més compartits… Però el màrqueting de l’abundància preval sobre el de la sobrietat, i això  tindrà conseqüències econòmiques i ecològiques».

Veient les grans fires d’automòbils on es presenten els nous models elèctrics, Lauer constata que “la mutació s’està convertint en una orgia tecnològica, un festival del  cada vegada més, amb vehicles cada cop més grans, més potents i més cars. La propulsió ja no funciona amb petroli, però la estratègia comercial de la indústria es manté sense canvis”.

Posa alguns exemples: «BMW i Vision Dee és l’estrella del Consumer Electronics Show 2023 de Las Vegas (Nevada), el  primer saló mundial d’electrònica de consum.  El color exterior del vehicle es pot canviar prement un botó segons els desitjos del conductor;  hi ha trenta-dos tons disponibles  L’últim model de Stellantis (1) s’anomena RAM Revolution BEV, un enorme pick-up carregat de tecnologia.  Pel que fa a Mercedes, l’estratègia d’electrificació de la marca alemanya es pot resumir en un eslògan: “Tech to Desire“, tot un programa…»

És una estratègia, comenta Lauer, «desenvolupada als anys 20 (del segle passat) per Alfred Sloan, que va convertir General Motors en el fabricant líder mundial gràcies a un enfocament de mercat que en aquell moment era revolucionari. Després de l’estandardització popularitzada per Henry Ford, el “sloanisme” crea una política comercial que ja no es basa en les necessitats essencials del comprador. S’han  d’oferir constantment novetats, ‘standing’, ‘gadgets’, que indueixin al client a canviar de vehicle més sovint.»

  «El comerç de l’automòbil ha consistit sempre a fer beure un ruc que no té set»:  aquest és el resum de la situació que a Lauer li va fer Bernard Jullien, un especialista de la indústria de l’automòbil.

P.S.- La cançó de Raimon «Societat de consum» («Societat de consum / Tu compres un poquet / Jo compre un poquet / Aquell una miqueta de res / D’això en diran després / Societat de consum») és d’un àlbum de 1970. Era una crítica, en clau de sarcasme, a les promeses del «desarrollismo» franquista. Paradoxalment, els conceptes «societat de consum» o «consumisme» s’usen menys ara que abans. Amb la crisi ecològica i l’emergència climàtica, hauria de ser a l’inrevés.

_______________

(1) Stellantis, el conglomerat creat el 2021, uneix marques emblemàtiques com Peugeot, Citroën, Opel, Jeep, Alfa Romeo et Maserati.