Raimon Obiols: L’apunt del dia/318 (El triple linxament del major Trapero)
El triple linxament del major Trapero
24 de gener de 2024
El mes de febrer de 2020, mentre a l’ Audiencia Nacional s’estava celebrant el judici a Josep Lluis Trapero i la cúpula dels Mossos d’Esquadra per la seva pressumpta participació en el Procés, Joaquim Sempere va publicar un article a la revista Mientras Tanto on denunciava que el major Trapero estava essent víctima d’un «doble linxament».
El primer linxament era, benentès, el judici a Madrid, on Trapero s’enfrontava ni més ni menys que a una pena d’11 anys de presó per «rebel·lió».
«El model -propi de la policia catalana- de mediació, congruència, oportunitat i proporcionalitat», escrivia Sempere, «aconsellava als comandaments de la policia autonòmica, amb motiu del simulacre de referèndum de l’1 d’octubre de 2017, prudència per no causar danys no només desproporcionats, sinó també … innecessaris des del moment que el cap del govern espanyol, Mariano Rajoy, havia declarat clara i solemnement el dia anterior que allò no seria un referèndum i que no seria reconegut com a tal. Davant d’aquella declaració, quina necessitat hi havia de causar sang i ferides, de violentar ciutadans i ciutadanes pacífics, de totes les edats?».
Però també s’estava produïnt, escrivia Sempere, un segon linxament del major Trapero:
«Trapero va entrar a la llegenda gràcies a l’actuació policialment eficaç que va dirigir amb motiu dels atemptats gihadistes del 17 d’agost: es va convertir en heroi nacional. Per això la seva actitud de distanciament respecte del Procés —que, tanmateix, va mantenir des del principi sense enganyar ningú— i, sobretot, les seves declaracions davant dels jutges, l’han transformat en un traïdor del qual és millor no parlar. Hi ha una incomoditat evident de totes les fraccions processistes davant d’un dirigent policial que va sostenir des del començament, amb òbvia sensatesa, que el procés prenia un camí equivocat que no portava enlloc. No li poden donar la raó perquè seria tant com dir: “ens hem equivocat”; una cosa a què es neguen, mantenint una gran mentida que enverina el clima públic i impedeix una revisió a fons, necessària per girar full i tractar el tema de l’autogovern sobre noves bases realistes».
Aquell article de Joaquim Sempere, que em va interessar molt el 2020, m’ha tornat a la memòria quan avui n’he llegit un d’Ernest Folch, a El Periódico, que parla també del major Trapero.
Comenta Folch les informacions de La Vanguardia i elDiario, que revelen que la trama orquestrada en el Ministeri de l’Interior intentà implicar al major cap dels Mossos d’Esquadra en un cas de tràfic de drogues.
«La darrera pestilència d’aquesta fàbrica de porqueria que va ser la ‘Operació Catalunya’: implicar el ‘major’ Trapero en una suposada trama de tràfic de drogues, per descomptat amb proves fabricades i pagades amb fons reservats», escriu Folch.
És a dir que el major Trapero ha estat objecte no d’un doble sinó d’un triple linxament, i Folch rebla el clau de Sempere:
«La triple defenestració de Trapero només s’explica perquè mai no es va voler casar amb ningú, i perquè sempre va anteposar el seu criteri professional a qualsevol ingerència política (…) El ‘major’ ha estat sempre el policia més respectat dins dels Mossos però, per a vergonya de tots, crema avui les hores en un anònim despatx sense que ningú encerti a dir-nos quines són les seves funcions. Res no explica millor el drama tragicòmic i evitable que hem viscut en l’última dècada que el patètic ostracisme a què hem condemnat el major Trapero, un autèntic escàndol del que a penes es comenta res».
