Raimon Obiols: L’apunt del dia/228 (Pensar ràpid, pensar a poc a poc)

Pensar ràpid, pensar a poc a poc

16 de setembre de 2023

Dels centenars d’articles que dec haver llegit durant aquests últims anys sobre el Procés, en recordo molt especialment un que Milagros Pérez Oliva va publicar, al Quadern d’El País, el 16 de desembre de 2017, amb el títol de «Biaixos cognitius». 

Em va impressionar, en aquell moment, perquè em va semblar que explicava una de les claus bàsiques per a entendre la crisi política i social en la que ens trobàvem aleshores submergits. La seva tesi era simple i contundent: en la crisi d’aquells moments  s’estaven  produint errors de percepció en els dos bàndols enfrontats, que donaven peu a una interpretació equivocada de la realitat. 

L’evolució de les coses, sis anys després, ha confirmat aquell diagnòstic de Milagros Pérez Oliva, i el converteix en un útil advertiment de cara als judicis i decisions a prendre en el moment polític actual.

Pérez Oliva citava a Daniel Kahneman, un psicòleg i economista que ha estudiat els mecanismes pels quals «en moltes ocasions, les percepcions i decisions de persones suposadament assenyades s’allunyen del que seria esperable si apliquessin una lògica racional».

Aquests «biaixos cognitius», deia la periodista, són bàsicament tres: 1) «El principal és l’anomenat biaix de confirmació. Consisteix a tendir a acceptar sense proves el que coincideix amb les nostres creences i posar en qüestió el que les contradiu»; 2)  «Una altra important font de distorsió és la tendència a aplicar patrons predeterminats. És més còmode creure que no creure, i per això tendim a aplicar esquemes previs a les noves situacions»; i 3) «A això cal afegir el biaix d’ancoratge, un prejudici cognitiu pel qual tendim a donar més pes a la primera versió que rebem d’alguna cosa». 

Daniel Kahneman, que jo sàpiga, és l’únic psicòleg que ha guanyat un premi Nobel (i era d’economia). Diu coses que semblen coses elementals i de sentit comú, però que ens adverteixen, amb raonaments molt elaborats i amb una sòlida base empírica, que ens hem de malfiar de les coses que ens semblen elementals i de sentit comú. 

Un punt de partida de Kahneman  és aquesta  imatge, coneguda com la  il·lusió  de Müller-Lyer, on «com es pot comprovar fàcilment amb una regla, les línies horitzontals tenen exactament la mateixa longitud».

« No totes les il·lusions són visuals. Hi ha il·lusions del pensament, que denominem il·lusions cognitives», diu Kahneman. Per això, afegeix, «ens cal aprendre a reconèixer situacions en les que els errors son probables i esforçar-nos per evitar errors importants quan estan en joc coses de primer ordre».

Els errors en el judici humà, explica, tenen tres causes: el desconeixement, el biaix cognitiu i el soroll. Pel que fa a la ignorància, no cal afegir massa: les coses que desconeixem són infinitament superiors a les que sabem, i això ens hauria d’induir a una modèstia que malauradament no abunda. 

Insisteix Kahneman, d’altra banda, en la distinció entre biaix i soroll, que són coses diferents.  El biaix cognitiu és degut a que fem més  cas de les informacions, notícies i opinions que tendeixen a confirmar i reforçar els nostres judicis, creences i opinions. Ho fem de manera permanent: per tal de reforçar la nostra seguretat, per la recompensa de veure’ns corroborats; o, al contrari,  per por de posar les nostres certeses en qüestió,  de quedar desprotegits i desorientats si les perdem. 

El soroll és la variació que cada persona introdueix en els seus judicis en funció del seu caràcter -més optimista o menys, etc.- , i de les situacions concretes en les que ens troba en el moment d’establir-los. «Hem constatat un cosa: segons el moment del dia, un expert pren decisions diferents sobre un mateix tema. I dos experts disposant de les mateixes informacions emeten judicis a vegades oposats», diu Kahneman.

Senyala que tenim dos modes de pensament: el Sistema 1 (ràpid, instintiu, emocional i subconscient) i el Sistema 2 (més lent, deliberatiu, lògic i conscient), i diu que ens faríem creus de fins a quin punt les circumstàncies i els entorns poden arribar a influir sobre els nostres judicis, quan el «soroll» domina el Sistema 1. . La temperatura de la sala  dels tribunals  (hi ha estudis que ho demostren amb xifres) influeix en la severitat o benignitat de les sentències. També varien, a causa d’aquests «sorolls», els diagnòstics i les receptes dels metges, els càlculs de les companyies d’assegurances, les decisions estratègiques dels polítics i dels militars, etc.

P. S.- «Una manera eficaç de fer creure a la gent en una cosa falsa és la repetició permanent, perquè no ens és  fàcil distingir allò que ens és familiar d’allò que és cert. Ho saben prou bé les institucions autoritàries i els mercaders», diu Kahneman. 
————————

Daniel Kahneman, Pensar rápido, pensar despacio